En Joan Saura cada dia que passa fa tremolar més tothom. Tothom tremola, davant el seu advertiment de bloquejar el legislatiu espanyol. El flamant Conseller d’Interior, cada dia aferma més la seva coherència i causa major temor a la classe política espanyola. Tanta por que fins els més poderosos senten una suor freda, cada vegada que fa una declaració pública…
El primer de tots, Rodríguez Zapatero, que ja sap el gran perill que suposa, per a la estabilitat del seu govern, tenir els ecosocialistes catalans en contra. Ha agafat tanta por, després de sentir l’amenaça del líder d’IC, que fins i tot ha tornat amb la cua entre cames de la cimera de Washington – aquesta crucial cimera que tant de bé ha fet a l’economia mundial.
Com no li hauria de causar temor, que – mantenint-se fidel a la seva insubornable coherència política (recordem-ho: “No entrarem al govern si segueix endavant la MAT o el 4rt Cinturó”…) – Saura compleixi l’amenaça i doni l’ordre a tots senadors del seu partit que votin en contra dels pressupostos de l’any 2009! Com no li han de tremolar les cames, al president espanyol?
Davant d’aquesta esgarrifosa possibilitat, ben segur que ha convocat, amb caràcter d’extrema urgència, el seu gabinet de crisi. Això sí que és la principi de la fi, per als socialistes espanyols! Per unanimitat, com un sol home, tots – perdó, tot – els – perdó, el – senador(s) d’IC vetaran els pressupostos de l’executiu. Si ho fessin els senadors del PP, que tenen una insignificant representació de 125 senadors, podrien respirar tranquils, però tenir en contra tots els post-comunistes catalans…! Si, al damunt, s’hi afegeix el senador d’EUiA, ja poden anar pensant en fer les maletes…
Sí, senyor, què n’aprenguin! No l’oblidaran mai, aquesta lliçó: el que la fa, la paga! Aquell que incompleix, cal castigar-lo amb severitat.
Alguns ressentits, aquells que sempre són a punt per a criticar, li poden retreure que el president d’ICV ho hauria pogut tenir present el passat 17 d’agost, quan el govern espanyol ja havia incomplert el termini que l’Estatut establia per a obtenir el nou model de finançament. Que potser era el moment de collar-lo, d’exigir-li responsabilitats, no pas de concedir-li unilateralment un termini addicional sense justificació. Però és clar, qui es resisteix a sortir en portada de tots els diaris del país?
Amb tot, és de savis saber rectificar. Segurament ho seria més reconèixer haver-se errat i demanar disculpes públiques, però és un secret a veus que en la cada dia més devaluada borsa dels valors polítics l’assumpció voluntària de responsabilitat segueix en caiguda inaturable…
Que tremoli, doncs, Rodríguez Zapatero! Que tremoli en comprovar que l’amic Joan complirà amb el que va anunciar en el seu moment, quan quatre insensats li criticaven la inoportunitat del seu acord amb la vicepresidenta de la Vega: “si l’incompleixen, quedaran desautoritzats i llavors hauran d’assumir costos polítics”.
Que tremoli pensant en els greus costos polítics que el PSOE haurà d’assumir! Que tremoli! Que tremoli… de tant riure, mentre els catalans ho fem d’indignació!
dijous , 20 de novembre del 2oo8
(Vols una versió per imprimir? Fes “click” damunt la imatge)