Fer-se una idea aproximada de la situació política en que ha quedat Euskadi després de les eleccions del passat diumenge requereix, de bell antuvi, renunciar a la imatge que pretenen presentar-nos la immensa majoria dels mitjans de comunicació. Comporta abstreure’s i tractar de fer una anàlisi objectiva de les dades. De les dades de veritat, no pas aquelles que ens han brindat els interessats…
Tanmateix, abans d’entrar-hi cal establir com a marc de referència la pregunta clau, aquella pregunta que ens permet ressituar-nos i basar-nos en la realitat i no pas en la visió esbiaixada que alguns pretenen convertir en incontrovertible: quants dels que llegiu aquestes línies teniu coneixement que hi van haver més de cent mil vots nuls en les votacions de diumenge?
Els diaris, les ràdios i les televisions que seguiu us les han facilitades, aquestes dades? En teníeu constància, realment, o tan sols havien tingut accés a la versió que es refereix a un equilibrat repartiment d’escons entre nacionalistes espanyols i nacionalistes bascos? Versió viciada que no té per a res en compte tots aquests vots nuls…
En cas que ni tan sols en tinguéssiu coneixement, d’aquestes escandaloses dades, no cal que us preocupeu – ni, molt menys, que us estripeu els vestits i us flagel·leu. En realitat, és d’això, que es tractava: com en totes les societats modernes, el que cal és ocultar tot allò que resulta desagradable o fa lleig! Amb més motiu si provoca incomoditat o malestar, encara que no es vulgui reconèixer: per més que hagi estat conseqüència d’una resolució del democratíssim i imparcial Tribunal Suprem, com es pot justificar que més de cent mil electors hagin decidit perdre el seu temps, en un dia festiu, votant amb una papereta que sabien que seria considerada nul·la?
Si heu llegit la premsa catalana – entenguem-nos, aquella que té la seu social al nostre país, no pas la que pugui publicar-hi una o més edicions regionals – teniu més possibilitats de conèixer aquestes dades. Ara bé, si vareu optar per la premsa espanyola, les vostres opcions d’haver-hi tingut accés es redueixen dràsticament. I, com acostuma a succeir, en això tampoc la premsa espanyola no fa pas diferències derivades de la seva – cada dia més teòrica – adscripció a una ideologia més d’esquerres o de dretes: ni en les unes ni en les altres es fa cap esment a com n’hauria estat de diferent el mapa parlamentari basc si no s’hagués il·legalitzat l’esquerra abertzale…!
És clar que, com podem pretendre que ho facin els mitjans privats espanyols si ni tan sols no es van dignar a fer-ho els mitjans propis del govern basc? Ni durant la llarga nit electoral ni posteriorment, en la presentació oficial dels resultats, van fer-hi referència… Només cal consultar la pàgina de les eleccions que va habilitar el govern basc – recordem-ho: llavors i fins el dia d’avui encara en mans d’EAJ-PNB i els seus socis nacionalistes – i comprovar-ho…
Ni en la seva pàgina inicial ni al corresponent llistat resum apareix cap indicació dels vots nuls que es van produir. Tan sols s’hi pot tenir accés si hom s’entesta en seguir cercant-ho i consultant altres llistats. Si es té aquesta paciència, llavors sí, al llistat de “Capitals i territoris”, hi consten…! Al cap i a la fi, una xifra gairebé insignificant: 100.924 vots nuls! O el que és el mateix, 44.000 menys dels que obtingué el PP…
Amb quina dignitat, i reclamant quina coherència, doncs, pot pretendre EAJ-PNB que semblin convincents les seves declaracions criticant l’exclusió de l’esquerra abertzale de les eleccions? Si considera, com ha assegurat, reiteradament durant la campanya electoral, que aquesta il·legalització només perseguia “foragitar EAJ-PNB del govern i les institucions basques”, per què contribueix a ocultar, o si més no a dificultar, l’accés a les dades dels vots nuls?
Vist el seu interès en dificultar l’accés públic a les dades de vots nuls – que ningú no dubta que caldria atribuir als partits exclosos –, no podem caure en la temptació de considerar un xic hipòcrites les seves proclames?
No serà, tot plegat, una mostra que en realitat no creien que es tractés tan sols d’un estratagema per a foragitar-los a ells, de les institucions d’Euskadi? No hauria estat preferible, més modest – i, per descomptat, molt més elegant de cara a les formacions il·legalitzades i als seus votants…! – expressar allò que de veritat pensaven: el que es pretenia, amb la il·legalització preventiva, era, ras i curt, expulsar totes les forces nacionalistes basques del govern d’Euskadi?
dimarts , 3 de març del 2009
© Cesc Serrahima 2009
[download#38#image]
Publicat a Tribuna.cat, el 5 de març