Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
La resposta Durant un temps, els partidaris de la independència de Catalunya i els nostres representants polítics hem avançat de la mà. Gairebé del tot fins al Primer d’Octubre. Després, quan el President Carles Puigdemont va decidir declarar tan sols testimonialment la República catalana i deixar-la en suspens al cap de set segons, ja no…
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III) Comentava, ahir, que la no aplicació del mandat del Primer d’octubre va ésser el pecat original dels nostres (teòrics) representants polítics. En comptes de pecat, en podríem dir errada o, més exactament, renuncia, submissió, agenollament. Original perquè, després, ha anat venint tots els altres,…
Llegeix-ne més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III)” »
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (II) Per deixar (ben) clares les raons que ens duen a desconfiar dels nostres representants polítics, les raons que ens impedeixen de seguir donant-los el suport incondicional i acrític que ens exigeixen, res millor que fer una mirada enrere i recordar quan es va…
Llegeix-ne més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (II)” »
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (I) Jo sóc, pràcticament un no-ningú. Un poeta (gairebé desconegut, invisible als mitjans) que pensa. Un pensador (a qui només quatre gats tenen interès en escoltar) que escriu. Va ésser per això que, ja fa uns anys, vaig deixar de fer públiques les meves…
Llegeix-ne més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (I)” »
Ens volen esclaus: alliberem-nos! Els darrers dies hem assistit a un dels espectacles més lamentables possibles: a la humiliació publica de quasi tothom. Quan tenim la llibertat tan a tocar, sembla que fins i tot el que eren ho tenien molt clar i els que sempre havien fet costat a la República catalana han preferit…
