Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III) Comentava, ahir, que la no aplicació del mandat del Primer d’octubre va ésser el pecat original dels nostres (teòrics) representants polítics. En comptes de pecat, en podríem dir errada o, més exactament, renuncia, submissió, agenollament. Original perquè, després, ha anat venint tots els altres,…
Llegeix-ne més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (III)” »
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (II) Per deixar (ben) clares les raons que ens duen a desconfiar dels nostres representants polítics, les raons que ens impedeixen de seguir donant-los el suport incondicional i acrític que ens exigeixen, res millor que fer una mirada enrere i recordar quan es va…
Llegeix-ne més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (II)” »
No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (I) Jo sóc, pràcticament un no-ningú. Un poeta (gairebé desconegut, invisible als mitjans) que pensa. Un pensador (a qui només quatre gats tenen interès en escoltar) que escriu. Va ésser per això que, ja fa uns anys, vaig deixar de fer públiques les meves…
Llegeix-ne més “No ens agrada (gens) que ens donin gat per llebre (I)” »
En política, la culpa sempre és dels altres, sempre! Si res no va com cal, són els altres els que s’han equivocat. Els que, per dir-ho en paraules de Mas, han posat pals a les rodes. És per això que si algú, alliberat de fanatismes partidistes, vol saber per què no s’ha arribat —ni s’hi…
Llegeix-ne més “Junts Pel Res: la culpa és (i l’infern són) dels altres” »
