Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Dimarts va morir, als 99 anys, el periodista i polític Carles Sentís. La major part de la premsa ha preferit no fer cap referència al seu passat franquista o passar-hi de puntetes, donant a aquesta circumstància un to quasi anecdòtic. En el millor dels casos, s’ha esbandit el tema esmentant que era un personatge “conflictiu”…
En el nostre article anterior ens referíem al perill que suposa tractar de convertir les declaracions polítiques —partidistes i interessades: teleològiques— en una nova realitat, més virtual que no pas real. A mesura que la democràcia s’anava consolidant es produí una tendència, com més va més indeturable, a que els partits creïn una realitat ad…
La reacció dels diputats i diputades catalans davant condemnables fets que comportà fa quinze dies la —errada i erràtica— crida “Aturem el parlament” fou unànime i severa: pretendre impedir-los l’entrada per a participar en el debat dels pressupostos del 2011 era inadmissible, injustificable i intolerable. Com una sola veu, oblidant-se per un dia de les…
Els actes violents que es van viure ahir pel matí a les portes del parlament són la millor demostració de com es pot perdre en cinc minuts tot el crèdit merescudament obtingut en un més! L’error d’estratègia o de càlcul no pot haver estat més greu ni més injustificable: en fossin o no conscients, els…
Des de fa pràcticament 125 anys, no hi ha cap imatge que pugui simbolitzar d’una manera més diàfana el comportament de les formacions polítiques catalanes que el mite de Sísif: com si alguna mena de déu omnipotent els haguera condemnats per un pecat que desconeixem, en comptes de mirar d’avançar, mirant cel enllà per damunt…
Al llarg de la campanya electoral la major part de les formacions polítiques van provar de patrimonialitzar el moviment dels indignats, assegurant que no tan sols els entenien perfectament, sinó que tenien tota la seva solidaritat perquè se sentien moralment al seu costat. Només “moralment”, no pas físicament, és clar… En primer lloc, perquè els…
Els partits polítics convencionals potser farien bé de psicoanalitzar-se, abans de tractar de convèncer-nos que ells també se senten representats per les acampades de protesta que s’han produït —i reproduït— els darrers dies a diverses ciutats de Catalunya. Amb major raó, encara, quan són les formacions que es defineixen com a progressistes les que intenten…
Junt amb la gran manifestació del 10 de juliol de l’any passat (per protesta per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que acabava de desvirtuar l’Estatut) i les recents consultes sobiranistes, sens dubte l’acampada de “Democràcia real ja” és el més gran esdeveniment que s’ha produït al nostre país en molt de temps. En aquest…
Malgrat alguns no fossin capaços d’entendre-ho ni de valorar-ho en el seu moment, allò que convertí, el 20 de gener del 2009, la presa de possessió de Barack Obama com a president dels Estats Units en un esdeveniment històric irrepetible no fou el color de la seva pell, tot i la destacadíssima simbologia que aquest…
Així, sí! Així sí! Així sí és com es guanyen espais de llibertat! Així sí que podem conèixer, de manera directa i sense intermediaris, quina és la opinió de la població catalana. Així sí que podem expressar-nos sense que d’altres parlin en el nostre nom! Així sí podem creure que la nostra veu es escoltada!…