Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Journal. Une anthologie (1889-1945), André Gide Escriure la vida En aquest món nostre on predomina la mediocritat, el «ja està bé, així», sembla que no hi hagi diferència entre llibres i llibres; entre uns llibres, escrits amb i des del cor, destinats a perdurar i uns altres, els que són producte directe o indirecte de…
Llegeix-ne més “Journal. Une anthologie (1889-1945), André Gide” »
Diaris (1969-1972), Ricard Salvat Retrat d’un temps que no passa Un dels major dubtes que podem tenir quan comencem la lectura de qualsevol text diarístic o memorialístic —diaris, dietaris, memòries…—, sobretot quan són integrals, és el de si ens podrà interessar (prou) tot el que va escriure el seu autor; sobre, doncs, si ha estat…
Un estiu, Francesc Parcerisas Viure en els altres En un apunt de l’any 1953 dels seus Diaris —que tant de bo alguna editorial de casa nostra afrontés la genial temeritat d‘oferir-nos en català— Witold Gombrowicz escriu (tradueixo del francès): “La característica d’aquesta religió, com d’altra banda de qualsevol religió, és no admetre mai el dubte,…
Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando Viure en les paraules Que per a un artista vida i obra són el mateix —o, més exactament, que l’obra és el producte, madurat, macerat, de la seva existència— hauria d’ésser tan obvi com que el blau i el groc quan es mesclen es converteixen en verd. Malauradament, a…
L’altre Josep Pla Que l’Obra completa d’un autor no ho és mai del tot, que, més tard o més d’hora, es descobreixen textos seus inèdits o noves versions de textos ja publicats és, en el que a la literatura es refereix, el pa nostre de cada dia. N’hem tingut un exemple recent amb la recuperació…
Llegeix-ne més “Fer-se totes les il·lusions possibles, Josep Pla” »
Hi ha autors que, per més que hagin fet una obra vàlida, plenament contemporània, sembla que sempre se’n parli sotto vocce, que no acabin mai d’assolir el lloc que, pels seus innegables mèrits, hauria de correspondre’ls. Talment com si, per la raó que sigui, una mena de maledicció els perseguís; com si, per més que…
Llegeix-ne més “De França a Mèxic. Dietari de viatge, Artur Bladé i Desumvila” »
La insospitada acuïtat de la vida quotidiana No cal —no caldria?— dir que aquells que no hagin cregut prou oportú dedicar el seu lleure actiu a la lectura de Josep Pla, un dels majors autors en la nostra llengua no tan sols del segle XX sinó del tots els temps, el millor que poden fer…
Llegeix-ne més “La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Josep Pla” »
