Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell El zoo (humà) ha tornat Acostuma a ésser tan cert allò de «Les segones parts mai no són bones!»
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Ocells, bèsties i parents, Gerald Durrell El zoo (humà) ha tornat Acostuma a ésser tan cert allò de «Les segones parts mai no són bones!»
La meva família i altres animals, Gerard Durell Fauna animal i humana Estem, per desgràcia, tan i tan (mal)acostumats a l’humor vulgar (i vulgaritzant) de
Un altre Sant Jordi és possible (i imprescindible) Fa no pas gaire, Ricard Ruiz Garzón es demanava a El Periódico si “un altre Sant Jordi
El diari de la Rywka, Rywka Lipszyc L’infern humà Durant molt de temps, massa i tot, el gran referent literari juvenil de la persecució dels
Triar és trair, però quan et trien perquè triïs des d’una tribuna pública t’has de deixar de tribulacions, evitar trifulgues, trilemes i, sense trigances, tripijocs,
Que a un plegat d’escriptors i escriptores —animals solitaris i entotsolats, reclosos sempre a les nostres esquifides cambres pròpies woolfianes sense altra companyia que els
* Vol dir que podem entendre mai ningú del tot? (© Haruki Murakami, Homes sense dones, Editorial Empúries, 2015, pàg. 42) * És impossible saber
Desvetllant l’ànima dels homes (i les dones) Quan duus un cert temps sense que cap obra de ficció que has llegit no t’hagi commogut de
Triar sempre suposa trair. I més encara quan resulta materialment impossible llegir tots els llibres que es publiquen a Catalunya en un any. Ni tots
* Evitem escriure els detalls massa íntims de la nostra vida per por que, un cop fixats sobre el paper, deixin de pertànyer-nos. (© Patrick