Memoria de mis putas tristes, Gabriel García Márquez
Una volta deixat enrere el tast agredolç de La casa de les belles adormides la lògica literària —si se’m permet l’ús arriscat d’aquest oxímoron: en realitat cap obra narrativa accepta cap altra lògica que no sigui la seva pròpia…— semblava que m’havia d’empènyer a llegir la novel·la que havia inspirat, molts anys després. Encara que…
Llegeix-ne més “Memoria de mis putas tristes, Gabriel García Márquez” »
