Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Boscana, Laia Llobera Bastim el món, fem-lo (ben) nostre Segurament, una de les manera de distingir els poemaris dels simples reculls de poesia —que de tot hi ha, en la generosa vinya del senyor de la poesia catalana, des de raïm de primera qualitat fins a raïm premsat i repremsat, i no sempre disposem dels…
Llegeix-ne més “Boscana, Laia Llobera” »
Poesia catalana del segle XXI Ens hem congratular, i de quina manera!, quan al Consell Comarcal i al Centre d’Estudis de les Garrigues se’ls acudeix organitzar una important activitat literària, però no podem sinó aplaudir-los si, al damunt, arriben a un acord perquè l’Editorial Fonoll en publiqui les actes, permetent que puguem, no tan sols…
Llegeix-ne més “Poesia catalana avui 2000-2015, Diversos autors” »
Poesia seminal El títol d’aquesta meva anàlisi o visió —personal, intransferible, que es debat en un combat incert entre el seny i la rauxa— sobre Cala foc als ossos, el darrer poemari de Jaume C. Pons Alorda —embellit i il·luminat per un pròleg de Màrius Sampere i un epíleg de Lluís Calvo—, publicat per la…
Llegeix-ne més “Cala foc als ossos, Jaume C. Pons Alorda” »
Hi ha llibres que, atrafegats com anem al llarg de l’any —més aviat, del curs: a efectes pràctics als anys, en realitat comencen al setembre, no al gener— els anem deixant a la lleixes per llegir-los a l’estiu. En arribar les vacances, com que la primera, ineludible, necessitat és la de descansar, sovint els posposem,…
Llegeix-ne més “Recomanacions literàries per aquest estiu” »
El meridià de París, Lluís Calvo Alçant el vol El de l’assaig és un gènere que, potser per la seva condició d’ésser una mica una mena de calaix de sastre, on hi cap o hi pot cabre (quasi) tot, té poca predicació, a casa nostra; malgrat això, compta amb una colla, minoritària però colla, de…
Llegeix-ne més “El meridià de París, Lluís Calvo” »
