Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El Dolor, Marguerite Duras La sang, amb lletra, surt És prou coneguda la frase que afirma que la primera víctima d’una guerra és la veritat. Una víctima, a més que no acostuma a ésser rehabilitada, ja que la història l’escriuen els vencedors. És per això que resulta molt difícil llegir relats que ens ofereixin una…
Un esbós del passat, Virginia Woolf Sóc qui era És prou sabut —o, almenys, ho hauria d’ésser— que una de les millors maneres de conèixer un escriptor és llegir els seus diaris o dietaris, la seva correspondència i les seves memòries. En al cas de Virginia Woolf, ens deixà uns esplèndids diaris (per desgràcia, encara…
Memòria personal, Joseph Conrad Avui parlo de mi No és massa habitual, per desgràcia, que es publiquin llibres on els autors parlin de la seva obra i, encara menys, de com l’escriuen, però en poc temps han coincidit a les llibreries alguns volums: De què parlo quan parlo d’escriure, de Hauruki Murakami, El gran dolor…
(Sobre) viure, malgrat tot Si ens fixem en el Cànon Occidental d’en Harlod Bloom —aquesta llista que té un xic massa la tendència a mirar-se el melic, a seguir creient que Europa i Amèrica són el centre del món—, constatarem que un dels pocs escriptors de l’immens continent africà que esmenta , gairebé com un…
Llegeix-ne més “Somnis en temps de guerra, Ngũgĩ wa Thiong’o” »
Volar en cercles, John Le Carré Les memòries que no vénen del fred Per més que la faixeta de l’editorial ens el presenti com “el llibre més esperat”, probablement la primera pregunta que ens fem en veure damunt del tauler de la llibreria o de la biblioteca Volar en cercles (The Pigeon Tunnel. Stories from…
Memòria d’un temps i un país A la nostra terra catalana els creadors que cultiven més d’una sola disciplina no acostumen a ésser gaire ben vistos (i encara menys, acceptats), com si el fet de fer bona feina i destacar en una fos incompatible amb fer-ho en d’altres. És per això, per exemple, que Ràfols…
De la pau i del combat, Josep Pou i Pagès Cultiu interior Parlar de la literatura catalana a l’exili vol dir parlar d’una magnífica oportunitat perduda, de la millor i més preparada que les lletres i el pensament català havien tingut mai escapçada no tan sols per la guerra, sinó, sobretot per la voluntat de…
Llegeix-ne més “De la pau i del combat, Josep Pou i Pagès” »
Amb el cor a la mà…, i el punyal als llavis És fantàstic saber que hi ha petites editorials, algunes d’elles de fora de Barcelona (que sovint es creu massa el centre del món) que tenen molt clar quina és la seva feina i la fan molt bé, publicant el que d’altres no publiquen i…
Llegeix-ne més “Els burgesos són sempre els altres, Jules Renard” »
Quan et trobes davant d’un llibre de memòries com aquest, d’un gruix de més de 600 pàgines —que n’ocuparia ben bé 800 si les generoses notes que l’acompanyen tinguessin el cos de lletra que els correspondria—, d’un autor català clàssic que duu seixanta-cinc anys mort, sobre el qual ha caigut l’habitual llosa de l’oblit, el…
Ressuscitar els records del temps És ben cert —potser no ho podia ésser més— que les campanyes de publicitat que acompanyen un llibre acostumen a ésser un xic exagerades, fins a tal punt que, si ens les haguéssim de creure totes a ulls clucs, cada nova obra que arriba al mercat seria imprescindible i estaria…
Llegeix-ne més “Els homes de la terra i el mar, Sebastià Juan Arbó” »
