Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Els ulls, Margarita Ballester Murs de pedres seques La majoria, quan morirem, deixarem —en el millor dels casos— una làpida al nostre darrere. Una freda, glacial, impersonalitzada làpida. Amb un simple epitafi: «Aquí jau Xavier Serrahima, que va fer tot el que va poder —i podia ben poc». Margarita Ballester, en canvi, quan li arribi…
Llegeix-ne més “Els ulls, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018” »
El que, des del meu punt de vista, és un dels millors llibres de viatges que s’ha publicat en la darrera dècada, El primer estel del capvespre a Angkor, el seu autor, Josep M. Ferrer-Arpí, l’encertava del tot en afegir un subtítol que posava el matís en que es tractava de 40 destins i, alhora,…
Llegeix-ne més “Els ullastres de Manhattan, Ponç Pons” »
El primer estel del capvespre a Angkor, Josep M. Ferrer-Arpí Provar de classificar els llibres en gèneres acostuma a ésser tan infructuós com maldar per definir una persona amb quatre mots: per més bé que te’n surtis, és menys el que dius que no el que deixes de dir; és una aproximació que, per més…
* Som el que hem viscut. (© Maite Salord, L’alè de les cendres, Editorial Arrela, 2014, pàg. 37) * Només pot provocar dolor allò que estimes. (© Maite Salord, L’alè de les cendres, Editorial Arrela, 2014, pàg. 42) * Només som en saber-nos estimats. (© Maite Salord, L’alè de les cendres, Editorial Arrela, 2014, pàg….
Llegeix-ne més “Citacions literàries de L’alè de les cendres, Maite Salord” »
L’alè de les cendres, Maite Salord L’estiu que glaçà tantes vides En aquest món nostre on sembla que no hi hagi un pam de net i tot s’enfonsi resulta d’allò més encoratjador que una nova petita editorial, situada en un lloc tan magnífic com habitualment negligit culturalment com és Menorca, es decideixi a publicar una…
Llegeix-ne més “L’alè de les cendres, Maite Salord” »
La casualitat ha volgut que hagi coincidit en un mateix temps la representació al Teatre Nacional de La Bête de David Hirson, dirigida per Sergi Belbel —una tan divertida com esplèndida obra que posa en escena l’eterna lluita heraclitiana entre contraris, principalment entre teatre vulgar i culte, entre comèdia i drama, entre missatge i entreteniment—…
Llegeix-ne més “Pura sang, Ada Castells” »
