Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Si el títol d’una novel·la ens assabenta que el seu protagonista s’anomena K. no podem evitar emprendre-la amb una certa prevenció: massa autors han pretès aixoplugar-se sota l’ombra colossal de Kafka sense merèixer-ho (prou). Sovint, l’advocació al genial escriptor txec és tan superficial com injustificada, basada únicament en la temptativa de beneficiar-se d’algun reflex indirecte…
Llegeix-ne més “Les tres morts de K., Bernardo Kucinski” »
Estem —ai las!— tan mal acostumats al fet que els anomenats articles d’opinió dels diaris siguin més mecanismes de difusió de les consignes polítiques del partit de torn, que gairebé hem oblidat allò que significa el terme “opinió”. És tan habitual, per dissort, que cada mitjà de comunicació publiqui únicament els articles d’aquells que combreguen…
Llegeix-ne més “Quarts i hores I. Societat i política, de Josep Santesmases i Ollè” »
Dalí i Pla són els dos artistes de l’Alt Empordà que més tinta han fet vessar al llarg dels últims cinquanta anys. Potser massa i tot: en la darrera dècada semblava que era suficient haver-hi conviscut un cap de setmana per a escriure un llibre sobre ells i donar-ne la opinió amb aires pontificals. Més…
Llegeix-ne més “Salvador Dalí vist per la seva germana, Anna Maria Dalí” »
Per a superar la perennitat de l’Espanya negra res mes adient que acostar-se a la novel·la d’aquest gènere, atenent les sàvies paraules de Raymond Chandler (“Tot el que s’escriu amb vitalitat expressa aquesta vitalitat; no hi ha temes avorrits, només ments avorrides”, The Simple Art of Murder) i prescindint dels injustos prejudicis que la desvirtuen….
Llegeix-ne més “Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort” »
