Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Clars, aquest matí, són els teus records, Antoni Clapés En el no-res, tot; en el tot, no-res El primer que em cal dir —advertir, més aviat— és que provar de parlar amb una mica de criteri d’una obra com Clars, aquest matí, són els teus records, d’Antoni Clapés, LaBreu Edicions, 2020, és poc més que…
Read More “Clars, aquest matí, són els teus records, Antoni Clapés, LaBreu Edicions, 2020” »
Nua cendra, Joan Duran i Ferrer Deixa dir al cos Provar de definir o de descriure un llibre de poemes és una tasca no ja (molt) complicada sinó (pràcticament) insassolible. Qualsevol poemari, si mereix ésser designat com a tal —o sigui, si és un ésser (gairebé gosaria dir viu) compost i complex— es defineix i…
Sons bruts, Carles Rebassa De sonets ja no se n’escriuen De vegades, pretenen ésser tan i tan moderns, tan originals, tan innovadors que acabem convertint-nos ens esclaus de la nostra modernitat (imposada). Ens fa tanta i tanta por que ens acusin d’antiquats, de no estar al dia —i estar al dia, en aquesta època nostra…
Dits tacats Antologia 1978-2018, Àlex Susanna La vida feta paraules Parlar, com (crec) que toca de Dits tacats Antologia 1978-2018, d’Àlex Susanna, Pagès Editors, gener del 2019, (amb il·lustracions de Perico Pastor), és complicat, complicat perquè, més que d’una anàlisi o visió literària, pot fer la impressió que es tracti d’una hagiografia. Tanmateix, no és…
L’ordre de les coses, Carles M. Sanuy El (meu) ara i demà és l’ahir Deia mestre Salvador Espriu: “Diversos són els homes i diverses les parles, / i han convingut molts noms a un sol amor” i, per fortuna, també són diversos les i els poetes: tants caps, tants barrets; com ho són, encara més…
L’ordre de les coses, Carles M. Sanuy El (meu) ara i demà és l’ahir Deia mestre Salvador Espriu: “Diversos són els homes i diverses les parles, / i han convingut molts noms a un sol amor” i, per fortuna, també són diversos les i els poetes: tants caps, tants barrets; com ho són, encara més…
Era, Jaume C. Pons Alorda El meu temps acaba (de començar) He comentat en alguna altra ocasió, però no m’importa repetir-ho ara, que quan es tracta de poesia les anàlisis literàries esdevenen més aviat visions; visions perquè tot i que qualsevol art i anàlisi siguin incompatibles —com es pot valorar amb el cap el que…
Era, Jaume C. Pons Alorda El meu temps acaba (de començar) He comentat en alguna altra ocasió, però no m’importa repetir-ho ara, que quan es tracta de poesia les anàlisis literàries esdevenen més aviat visions; visions perquè tot i que qualsevol art i anàlisi siguin incompatibles —com es pot valorar amb el cap el que…
Aires, Philippe Jaccottet Veure i viure el món En una carta de l’octubre de 1887, Stéphane Mallarmé felicitava el seu amic Rodolphe Darzens per haver comprés que la poesia alliberada de la rima a vegades permet no tan sols dir molt millor el que es vol dir, sinó, alhora, assolir un ritme i una musicalitat superior, o,…
Aires, Philippe Jaccottet Veure i viure el món En una carta de l’octubre de 1887, Stéphane Mallarmé felicitava el seu amic Rodolphe Darzens per haver comprés que la poesia alliberada de la rima a vegades permet no tan sols dir molt millor el que es vol dir, sinó, alhora, assolir un ritme i una musicalitat superior, o,…