Etiqueta: poemari

Clars, aquest matí, són els teus records, Antoni Clapés En el no-res, tot; en el tot, no-res El primer que em cal dir —advertir, més…

Nua cendra, Joan Duran i Ferrer Deixa dir al cos Provar de definir o de descriure un llibre de poemes és una tasca no ja…

Sons bruts, Carles Rebassa De sonets ja no se n’escriuen De vegades, pretenen ésser tan i tan moderns, tan originals, tan innovadors que acabem convertint-nos…

Dits tacats Antologia 1978-2018, Àlex Susanna La vida feta paraules Parlar, com (crec) que toca de Dits tacats Antologia 1978-2018, d’Àlex Susanna, Pagès Editors, gener…

L’ordre de les coses, Carles M. Sanuy El (meu) ara i demà és l’ahir Deia mestre Salvador Espriu: “Diversos són els homes i diverses les…

Era, Jaume C. Pons Alorda El meu temps acaba (de començar) He comentat en alguna altra ocasió, però no m’importa repetir-ho ara, que quan es…

Aires, Philippe Jaccottet Veure i viure el món En una carta de l’octubre de 1887, Stéphane Mallarmé felicitava el seu amic Rodolphe Darzens per haver comprés que…

Fruir el fruit de la vida De vegades et demanen què diferencia un bon llibre de poesia d’un molt bon llibre de poesia. És obvi…

Wunderwaffe, Jaume Munar Ribot El crit que ens reclama (ésser) Pel que es refereix a l’encert o la validesa —no ja acadèmica, sinó, simplement, artística—…