Almenys per una vegada, els catalans hem sabut alliberar-nos d’un dels llasts que més ens incomoden i ens allunyen de la perfecció: el nostre provincianisme. Manifestat, sobretot, pel vici que tenim de voler parlar la nostra ridícula llengua, quan tenim a l’abast de la mà la més universal de les llengües universals: l’espanyol.
El nacionalisme català, sempre tan tancat i curt de mires, va fer de la llengua un dels seus signes inequívocs i unívocs d’identitat. Fins al punt de posar en perill l’existència i la seguretat de la llengua espanyola. Sort que entre l’amic Montilla i ens no-nacionalistes han aconseguit posar fil a l’agulla i limitar l’abast d’aquesta indissimulada voluntat genocida de l’anterior Govern.
Per això cal aplaudir amb fervor que els màxims responsables de l’ACB, la majoria d’ells catalans, combatessin el provincialisme més tronat, tot impedint que els capitans del Barça i del Tau poguessin fer ús de la seva llengua en la presentació de la final del playoff de la lliga ACB. I encara més, que fos un directiu del Barça – que alguns incauts han volgut convertir en l’ambaixador esportiu de Catalunya…! – qui els ho prohibís! Quina lliçó d’universalisme….!
Si senyor, com hauria d’ésser: en una roda de premsa a la capital de Catalunya, a les instal·lacions del club emblema del país, prohibint l’ús de llengües vernacles… No fos cas que, amb això de la democràcia i la llibertat, els provincians acabin creient que la seva és una llengua com les altres… Fins aquí podríem arribar…
Quina lliçó més magistral hem donat al món, els catalans que tenim les idees clares! Quina lliçó d’universalisme! Que n’aprenguin els nacionalistes! Que n’aprenguin! I també els capitosts de l’NBA,tan provincians, ells, que fan servir el català a la seva web!
Amb tot, no hem d’ésser gaire estrictes amb ells. Hem de comprendre que no tothom pot ésser tan perfecte i universal com els espanyols i els catalans que no s’avergonyeixen del seu espanyolisme.
Cal excusar-los, els de l’NBA: al cap i a la fi, el català és la llengua oficial de tots i cadascun dels 51 estats dels EE.UU i la presència de jugadors catalans és elevadíssima proporcionalment: 2 d’entre més de 350 jugadors…!
No pas com a l’ACB, on només són de procedència de terres de parla catalana un 40 % dels jugadors i 6 dels 18 seus clubs, i on el Swahili, el kurd i el català són llengües estrangeres…!
dijous, 29 de maig del 2008
PS: Felicitats, Sergi Vidal, per reconèixer el teu error inicial i demanar “perdón” per haver gosat dir “bon dia”… en català!
|
|
