Vòlei platja a Barcelona

Recordo, encara, com la reaccionar la ciutat de Barcelona – la ciutat de les ciutats: la més moderna entre les modernes… – en saber, a inicis de l’any 2002, que Madrid, per tal de promocionar la seva candidatura als Jocs Olímpics, seria escenari de la primera prova femenina del Circuit Mundial 2002 de Vòlei Platja.

Les crítiques més despietades i sarcàstiques van aparèixer per totes bandes, burlant-se d’aquella insensatesa de la provinciana Madrid. Durant molt de temps, va esdevenir la riota de cada dia: com era possible que una ciutat sense mar gosés celebrar un campionat de Vòlei Platja…

Els acudits sobre el tema van inundar els mitjans de comunicació de la Ciutat Comtal, demostrant una vegada més la incontestable superioritat de l’humor català sobre l’espanyol: que si el farien al Retiro, que si al Manzanares, que si ja tenien la Comandancia de Marina no els hi calia res més… Un humor, com sempre, d’alta volada i qualitat.

Amb aquells aires de perdonavides que sovint mostren els barcelonins, ja es postulaven com a candidats alternatius en cas de que la capital espanyola s’hi repensés. La ciutat de Barcelona, la més cosmopolita de les cosmopolites, podia oferir alguna de les millors i més reconegudes platges de tota la mediterrània, per al campionat de vòlei platja. Qualsevol cosa per a evitar que els madrilenys fessin el ridícul més monumental! I que, enlloc d’anar <<de Madrid al cielo>> anessin directament a.. la platja de l’infern !

Sortosament, la lògica i el senderi s’acaben sempre imposant i es va escollir Barcelona, una ciutat que sempre ha viscut de cara al mar, per a celebrar-hi el Campionat de Vòlei Platja. Així, els organitzadors tenien l’oportunitat perfecte per a rescabalar-se’n i tornar a passar la ma per la cara als madrilenys – que creueu que són universals, pobrets, i no passen de pagerols vinguts a més… – i donar-los una magistral lliçó que mai no oblidarien…

I ho han fet, amb l’elegància i la contundència que caracteritza el seny català: celebrant el campionat allí on li pertoca i d’on mai n’hauria d’haver sortit: de la platja! De la platja de… les Fonts de Montjuïc…!

diumenge, 1 de juny del 2008

Safe Creative #0805190673221

Author: Xavier Serrahima

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *