A la major part de la ciutadania del nostre país ens ha semblat que la vaga dels transportistes que hem patit aquests darrers dies havia estat salvatge i incivilitzada… Ens ha semblat que les autoritats havien permès que prenguessin a l’assalt les autopistes, carreteres i carrers de casa nostra, com si en fossin els amos i ningú els ho pogués impedir… Ens ha semblat que els vaguistes, emparant-se en brutal il·legalitat dels piquets informatius, havien col·lapsat, bloquejat, immobilitzat i mantingut segrestada la nostra terra…
Ens ha fet la impressió de que Catalunya s’havia convertit en una mena de no mans land , on qualsevol mena de barbaritat era possible… On l’anarquia i el laisser faire havien esdevingut llei de vida… Que la llei de la selva tornava a estar vigent… Que, tot d’una, s’havia legalitzat la kale borroka sindical, convertint-se en el conducte oficial per a la resolució de conflictes…
Que havien posat el país cap per avall, sotmetent-lo a un setge intolerable… Que se’ns havia impedit l’accés al subministrament dels productes i serveix bàsics i elementals… Que les benzineres s’havien quedat sense combustible… Que les lleixes de les tendes i supermercats havien quedat desertes… Que s’havia generat una alarma social general perillosa davant la inseguretat que es palpava arreu… Davant la por a no poder-se desplaçar amb llibertat ni alimentar-se com convindria…
En síntesi, ens havia semblat que durant uns dies havíem compartit la celebració festiva d’una nova Setmana Tràgica… Amb el vandalisme, el caos i el desgovern convertint-se en protagonistes de la realitat nostra de cada dia …
Ens ho havia semblat… Ben cert que ens ho havia semblat… Parléssim amb qui parléssim escoltéssim les ràdios o televisions que escoltéssim, llegíssim els diaris que llegíssim, la impressió generalitzada era una sola: caos, temor i desgovern… Aquesta i només aquesta…
Sort en tenim, tanmateix, de que el nostre sempre competent govern ens ha ofert la versió oficial de la realitat que hem viscut…
Les encertades i escaients paraules d’ahir de l’amic Montilla han provocat exactament l’efecte que es pretenia: transmetre a la població un missatge de tranquil·litat absoluta i contundent. I, sobretot, oferir una confiança i seguretat total en la gestió davant de futures situacions similars…
Transcric, literalment, la seva al·locució:
<<Hem pogut comprovar la capacitat, no…?, de les nostres institucions… d’actuar de manera diligent i ràpida de remuntar aquesta situació i de… generar … confiança, no…? I en aquest sentit, pues ah… (sic), crec que cal felicitar… els Departaments de la Generalitat que ham (sic) format part de les de la (sic) comissió de seguiment d’aquest conflicte, no…?>>
O sigui: per més que pogués semblar el contrari, tot estava controlat des del primer moment… Perquè després algun inconformista malaltís gosi aventurar que la nostra excel·lent classe política cada dia va quedant més distant i allunyada de les preocupacions i sensacions de la ciutadania…! I ca…!
dissabte, 14 de juny del 2008
[download#302#image]
