Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Aquesta és la pregunta que es planteja l’endemà de la més gran manifestació mai protagonitzada per la ciutadania catalana: i ara, què? La resposta és senzilla i complicada alhora. Senzilla, perquè el que ens cal és seguir avançant. Avançant plegats i —sempre que això no comporti renunciar a cap de les nostres legítimes reivindicacions— units…
Llegeix-ne més “El dia després, i ara què…?” »
Des que va començar a figurar en primera línia política, a José Montilla se li ha retret des de quasi tots els àmbits —llevat del seu periòdic amic— el seu lideratge. S’ha destacat profusament que és una persona mancada de carisma, d’empenta i de capacitat d’il·lusionar, de generar i de contagiar l’entusiasme que el qualsevol…
Llegeix-ne més “Montilla, el nostre referent…” »
Durant els anys en que CiU fou al capdavant del Govern una de les crítiques que rebia més sovint per part de l’oposició era l’excessiu relleu i representació que es conferia a Unió Democràtica, en relació al seu teòric pes específic dins de la coalició. Els socialistes sobretot, consideraven que estava sobrerepresentada i gaudia d’unes…
Llegeix-ne més “PSC o PSOE ?” »
L’Estat espanyol no tan sols ha demostrat comptar, tal i com el seu president va vantar-se a Nova York el setembre de l’any passat, amb el “sistema financer més fort del món”, sinó que ha estat sens dubte el que ha sabut afrontar amb major rapidesa i eficàcia la crisi. Mentre d’altres governs de tot…
Llegeix-ne més “Mesures fiscals contra la crisi” »
Sens dubte Joan Tardà és un dels diputats d’ERC més coneguts i reconeguts. Sobretot pels mitjans de comunicació espanyols, que li dediquen una atenció quasi tan exclusiva com a l’amic Carod… Més encara des que el desembre passat els hi va convenir fer creure que aquest bon jan desitjava una vida millor – per a…
Llegeix-ne més “Montilla, sense Esquerra” »
Avancem amb força i determinació vers un acord de finançament absolutament fantàstic. La resolució d’aquest assumpte que semblava que havia de quedar pendent per sempre, no podria anar més bé. Finalment, després d’haver patit uns insignificants ajornaments, Catalunya obtindrà el millor dels finançaments possibles. No tan sols es complirà, amb escreix, la lletra i l’esperit…
Llegeix-ne més “La torna del finançament” »
Hem d’agrair a l’arribada del nou any que, per fi, l’autoanomenat Govern d’Entesa s’hagi posat d’acord, encara que sigui amb matisos importants, en algun punt: el model de finançament presentat per Pedro Solbes és insuficient! Bé, en això i en un altre extrem més: en defensar la idea de que, malgrat tot, malgrat el darrer…
Llegeix-ne més “Nivell d’exigència” »
Des de fa una bona pila d’anys – i més encara des que el Pare Noel va decidir beneir-nos amb la seva desbordant i cosmopolita simpatia… – sabem que el Nadal és aquella època de l’any en que hem d’ésser feliços gairebé per obligació. Aquella fantàstica època en que l’esperit i el cor se’ns amara…
Llegeix-ne més “El millor acord de finançament possible” »
En el viatge que van fer Montilla, Carod i el mateix Huguet al Japó, en la seva reunió a la seu central de la companyia, “no es va parlar de cap qüestió laboral”…
El PSC ha demostrat que la monopolització absoluta del catalanisme polític que, des dels inicis de la democràcia, s’atribuïa Convergència i Unió no tenia raó d’ésser. Des que els sens generosos socis d’ERC els hi van lliurar la clau del govern han pogut evidenciar, amb fets i no pas paraules, que ells són, com a…
Llegeix-ne més “PSC, PS…Què?” »