Els catalans, almenys tots aquells que ens en sentim i només ens sentim catalans, perdem un llençol en cada bugada… Tanmateix, el més greu i preocupant és que, massa sovint, la bugada no ens la fan els espanyols, sinó nosaltres mateixos…
Ho hem pogut constatar, aquests dies passats, amb l’atribució d’algunes de les medalles que ha guanyat el Comitè Olímpic Espanyol a esportistes dels Països Catalans. En veritat algú, de bona fe, pot creure que això ens afavoreix d’alguna manera? O, més aviat a la inversa, ens afebleix i ens perpetua com a colònia espanyola? Ens agrada ésser uns súbdits de tercera i mostrar-nos-en agraïts?
En comptes d’ésser coratjosos, de dir les coses pel seu nom i de tractar d’afrontar la situació tal i com és – els nostres esportistes no poden participar en cap competició esportiva internacional de primer nivell representant Catalunya, Ses Illes o el País Valencià – i plantejar-nos quines són les alternatives que tenim al davant, ens posem una vena als ulls i festegem la submissió..!
Seguim, doncs, oferint les més miserables mostres d’ésser servents anyells… Com sempre! I seguim fent el joc a tots aquells que tenen – desenganyem-nos! – la paella pel mànec i no tenen cap intenció de deixar-la anar. En comptes de trencar la baralla, ens conformem amb les cartes que ens donen, per més que estiguin marcades i siguin d’un valor irrisori…
Els darrers trenta anys ens han demostrat que per aquest camí no arribarem enlloc… Per aquesta dissortada via, ens anirem diluint i acabarem convertits en una region més i prou!
Si volem, realment, sentir-nos representats pels nostres esportistes, reclamem els que ens cal: un Comitè Olímpic Català i unes seleccions esportives pròpies. No acceptem mitges tintes ni absurdes pantomimes… Deixem-nos de monsergues i de besar els peus als que ens trepitgen. Si no hi estem d’acord, no els hi fem el joc…
Com podem ésser tan cecs, tan obstinats, tan il·lusos – i tan servils – de considerar nostres medalles que han estat lliurades després de sonar l’himne espanyol i mentre onejava la bandera d’un estat que ens vol fer desaparèixer com a entitat nacional pròpia…!
No ens adonem que – a banda de fer riure, de tant ridículs – atribuir-nos, com a catalans, valencians o illencs, algunes de les medalles que han guanyat esportistes que van acudir a Beijing en representació del COE no fa més que mantenir l’status quo ? No fa més que donar la raó als que només tenen la raó de la força! Així ens volen, ells: celebrant com a nostre allò que és seu… Ens plau, viure de genolls? Ens abelleix tant que encara tenim forces per a aplaudir…?
O potser això és el que es pretén? El que es vol és fomentar el conformisme? En comptes de mostrar-nos decebuts i empipats, per no poder-hi participar, d’enrabiar-nos per la intransigència i el unitarisme dels espanyols, encara ho festegem…!
D’això se’n diu – per a dir-ho amb un eufemisme suau… – ésser cornuts i pagar el beure! És clar que potser ens ho mereixem…, si en comptes de rebel·lar-nos-hi, en fem bandera!
divendres, 29 d’agost del 2008
[download#330#image]
Et donc tota la raò,company!!!
Jo fins que no estigui oficialment reconeguda la nostre entitat(en aquest cas esportiva)les medalles i premis els considero perles Espanyes.
Queda sempre la se.leccio d’hoquei patins que esta reconeguda a tot arreu(No del tot amb l’ambit internacinal) menys per ESPANYA!!!…O la Se.leccio de bitlles.
Salut!!!
No hi ha dubte tenim el que ens mereixem.De representants nostres no n’hi havia a les olimpiades, per què hem d’aplaudir les medalles dels altres?
Jo ni me n’he enterat que s’han fet els Jocs.