Als matins, quan plou, Terrassa enamora… La màgia de la tardor tot ho embelleix i transforma. El cel, més net i clar que mai, ens convida a passejar pels rius dels carrers, a vagarejar sense rumb ni pressa. La ciutat, ens bada els braços, acollidora, i ens ofereix els present dels seus secrets inexplorats. Amb els vaixells d’argent dels peus, naveguem la mar oberta de l’urbs i ens endinsem en els seus camins d’aigua i fantasia.
Ulisses moderns, amb desfici tracem rutes de descoberta i reconeixença. A recer dels paraigües, avancem amb el rem de les mans enmig de cases, vapors i xemeneies que acaronen els núvols. Somnolents encara, mig d’esma, desvetllem la ciutat condormida amb la remor somorta de nostres passes callades. Assaborim el goig del jorn que esclata. Sentim el frec de la pluja, parlant-nos només a nosaltres, acaronant-nos els cabells i besant-nos amb calidesa la cara.
Tot fent camí, beneïm la feina, que ens ha fet matinar i ens permet tastar aquest bany beatífic de delícia que ens captiva i ens amara. Quina joia, llevar-se quan el sol encara dorm, eixir al carrer i sentir com els peus xipollegen als bassals i sadollen d’aigua les sabates! Quina meravella, veure com els autobusos i els cotxes fan la ciutat renéixer i ens fan somriure, en batejar-nos amb fang els camals, tot dant-nos la benvinguda!
Quin goig diví, compartir amb tothom aquest matí de joia i alegria en una ciutat que creix i creix, dia a dia. En aquesta metròpoli de 200.000 habitants i 70.000 cotxes compartint voreres i asfalt amb tanta harmonia. Només sortir del portal, la simfonia de la ciutat ens acull i ens dona el bon dia, amb el seu concert de clàxons, crits i blasfèmies irades!
En aquesta ciutat dels prodigis tothom suma: vianants apressats, vehicles col·lapsats, carrers estrets i obres per totes bandes! Celebrem-ho: ja som una gran ciutat! Una gran ciutat amb carrers de poble i infraestructures lil·liputenques…! Però quina gran ciutat! Congratulem-nos-en!
dijous , 23 d’octubre del 2oo8
[download#298#image]
