Des que la CORI va insinuar que es presentaria a les eleccions al parlament s’ha volgut destacar el seu evident caràcter friki —o kitsch, com segurament seria preferible descriure’l— i se l’ha acusada de desprestigiar la política del país. De sembrar la confusió i pretendre fonamentar una imatge ridícula i vergonyosa de la classe política que ens ha de representar. D’aquesta classe que ha de regir amb mà ferma la nau gloriosa de la nostra soferta terra.
Certament, prou malmès ha quedat el difunt oasi català com per patir les escomeses d’una formació que té com a cap de cartell Ariel Santamaria, una persona que es caracteritza per vestir-se habitualment d’Elvis Presley amb barretina, que compta amb la més que discutible Carmen de Mairena com a nombre 2 de la seva llista per Barcelona, i amb Pirata el del Gorro com a 3.
Amb major raó quan al seu programa electoral presenten propostes tan quimèriques, absurdes i irracionals com la creació de la figura de Robocop de Barri, repartir nines inflables amb la forma de Carmen de Mairena per fomentar les polítiques d’igualtat, el repartiment gratuït de sang per als vampirs, o la creació d’una Conselleria de Bars i Tavernes.
La veritat és que no s’entén com pot haver sorgit una iniciativa tan arrauxada en un ambient tan assenyat, discret i raonable com el de la política catalana. On s’és vist que el cap de llista d’un partit català es disfressi per fer campanya? Ens podem imaginar, per exemple, José Montilla —com si es tractés de l’inefable Ruiz Mateos—vestit de superheroi i presentat per les joventuts del PSc com a Supermontilla? O un vídeo dels socialistes on una jove sent un orgasme per votar el seu candidat?
Per la seva banda, podria un partit tan seriós, equilibrat i d’odre com el PP presentar la seva flamant candidata, Alicia Sánchez Camacho, convertida en una heroïna aventurera anomenada Alicia Croft, sobrevolant les ciutats a lloms d’una gavina i disparant bombes o bombetes contra els símbols independentistes i els immigrants il·legals amb la finalitat de “solucionar els problemes de Catalunya”?
Se li podria acudir mai a una de les seves antigues afiliades, com la sempre ambiciosa Montserrat Nebreda, tractar de cridar l’atenció pública com ho fa la CORI, presentant la seva nova formació política, per exemple, amb un vídeo autoanomenat porno, on apareix la candidata vestida només amb una tovallola?
Seria capaç el partit que es defineix com a no-nacionalista català —i que exerceix tothora com a (ultra) nacionalista espanyol, defensen el bilingüisme en espanyol i no saben redactar en català ni el seu fulletó electoral— seguir fent servir com a reclam electoral un cartell amb tot de gent despullada? (En aquest cas només s’entendria si haguessin posat a rentar la gens nacionalista samarreta de la selección nacional espanyola —que és, pel que sembla el seu uniforme reglamentari fora de la feina.)
Verament, és ben trist que una formació com la CORI gosi desprestigiar la tan seriosa, exquisida i noble campanya electoral amb la qual ens estan obsequiant tan excelsament els partits amb representació parlamentària…! La política és assumpte massa important i fonamental, per deixar-la en mans de depèn de qui!
diumenge, 21 de novembre del mmx
© Xavier Serrahima 2o1o
Publicat a Tribuna.cat, el 22 de novembre del 2o1o
Comparteix
aparentment és graciós, però darrere hi ha un discurs conservadori molt demagog. Tampoc fa fàstic d’utilitzar el rumor o la mitja veritat (quan no la mentida directament) per denunciar “als polítics”. Jo desconfio dels que es dediquen a la política i es volen fora d’ella, això és com untar-se les mans d’oli i no voler-se tacar