NOTES DEL DIETARI
13 de març del mmxxvi
Tot llegint Eugeni d’Ors (II)
Per tarannà, potser per naixença, per necessitat, per impossibilitat (gairebé per una qüestió de sensació epidèrmica), però, sobretot, per voluntat, per criteri moral nascut de l’imperatiu kantià, no m’agrada el categorisme ni la gent categòrica.
Menys, encara, la gent que ho és sempre, de categòrica; els que creuen, més aviat, n’estan convençuts, que tenen sempre la raó.
Aquests, no és que m’incomodin, és que em produeixen gairebé al·lèrgia. Una al·lèrgia natural, instintiva, espontània.
No puc evitar de pensar que hi ha moltes maneres d’errar-se, que errar-se és una de les condicions més habituals en la vida de qui pensa i actua, però que la millor manera d’errar-se és creure que no ens errem mai.
És per això que no em resulta fàcil llegir, continuar llegint, el Glosari d’Eugeni d’Ors, tan categòric, tan convençut d’ell mateix, de ser posseïdor no ja de la veritat, sinó de La Veritat —amb dues majúscules.
En les seves gloses, no ens ofereix la seva opinió, sinó l’opinió.
És en aquest sentit que indicava en la meva crítica de La Ben Plantada que és un predicador, que la seva missió és evangelitzadora; evangilitzadora de la Veritat, de la Veritat Revelada.
Ben poques vegades, ben ben poques, ens diu —ens deia, des del ja llunyà inici de segle passat— ‘crec que’, sinó que exposa el que és, el que no pot ser més que com ell ho diu.
I ho fa, si més no, ho acostuma a fer —no voldria pas caure en el mateix categorisme que ell— amb una contundència absoluta, com si, talment un Papa de la nova església noucentista, fos infal·lible, com si parlés en nom del Déu de la Veritat: “La Solidaritat és, doncs, la roca de la Ciutat. I sent la Ciutat el suprem fi, la Solidaritat és la Suprema Llei. Llei de natura”, p. 26.
Crec que l’ús de les majúscules no fa més que reforçar aquesta idea meva del seu convenciment a prova de bomba: altres podran tenir la seva llei o les seves lleis; ell, la Llei.
Xènius no explica, informa; no diu, alliçona; no proposa, imposa.
Per a ell, les coses no poden ser com a ell li semblen; les coses són —i només poden ser— com ell les veu o les pensa.
No ho pot dir més explícitament ni amb menys vanitat: “Existeixen ànimes escollides que escolten les dites palpitacions, les senten, les recullen, les revelen, les rimen. És aixà d’aital transcendència, que la funció espiritual amb què aixà es realitza deu constituir, i de fet constitueix ja, una especialitat en la jerarquia dels esperits”, p. 19.
Perquè, si existeix algú que ha nascut per il·luminar el món, per convertir-se, deixeu-m’ho dir així, en Vigia d’Occident, qui és, qui pot ser, sinó ell mateix, el suprem periodista —disculpeu-me que no gosi emprar les majúscules, que cedeixo, de grat, a les ànimes escollides.
Ho podem constatar en aquest paràgraf:
Imagineu un periodista que, en lloc de detenir-se en lo exterior, en les apariències, en la closca, reuneix tots els fets que atresora, amb universal curiositat, i els despulla, els pela, per a dir-ho afixi, i extreu d’ells la sucosa pulpa simbòlica. I en rima els símbols, i en descobreix son joc d’harmonies. I, en aquest joc d’harmonies, prescindeix encara de lo accidental, i troba en son fons, magnifica i sobirana, la llei; i, enfondint, enfondint, veu, entre els valors ideals que l’envolten, quals son supersticions del passat, quals pressentiments d’avenir, quals roca viva de lo etern. I que, un cop lograt tot això, sap, desinteressadament, en un moment donat, derribar i contradir les coses dites i borrar les escrites, perquè ha escoltat una nova palpitació que sembla contradictòria. I que, després, aquesta palpitació que havia semblat contradictòria, es precisament una rima mes en sa construcció, i que aquesta, altre cop, apareix com apoteòsicament vertadera a la llum…— Aquest serà EL SUPREM PERIODISTA. Aquest serà el qui oeix les palpitacions del temps., p. 20 (els subratllats són seus).
© Xavier Serrahima 2026
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)