Citacions de Contra l’obediència, de Joan Maria Minguet
* L’obediència, en el camp de la cultura, és una paradoxa, una desraó. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 46.)
* En el camp de la cultura no hi pot haver anatemes. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 50.)
* fer encaixar el teu treball en el que és usual i sistèmic et condueix a la irrelevància com a artista. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 53.)
* L’art ha de doldre. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 57.)
* Les arts no s’han de venerar, s’han de viure, s’han de prendre políticament parlant. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 93.)
* L’art requereix esforç, de vegades la seva aprehensió fa mal, ha de doldre. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 96.)
* Si la cultura no ens incomoda ni —si convé— ens irrita, ja podem anar cridant que els carrers seran nostres, que ni els carrers ni els museus mai no ho seran, de nostres. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 111.)
* en el món de la cultura l’anomimat és revolucionari. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 113.)
* Com qualsevol simplificació, el reduccionisme ajuda poc a la generació de coneixement. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 133.)
* Si l’art no s’entén com una pregunta és, d’immediat, una resposta innòcua. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 146.)
* Potser és aquesta […] una de les raons substancials de l’art: interrogar llocs, coses, fets històrics i persones, i proposar-nos lectures que passen desapercebudes si no hi pares atenció. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 176.)
* l’art és una lectura simbòlica de la realitat, una representació. No és la realitat. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 199.)
* Si l’art no serveix per percudir la contemporaneïtat […] esdevé innocu o consensual. (Contra l’obediència, Joan Maria Minguet, Raig Verd, Barcelona, 2026, p. 203.)
