* Chaque personne est bien seule.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 308)
* Cada persona està ben sola.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 13)
* Chaque nouvel écrivain original me semblait en progrès sur celui qui l’avait précédé.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page. 318)
* Cada nou escriptor original em semblava un progrés sobre qui l’havia precedit.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 24)
* Les niais s’imaginent que les grosses dimensions des phénomènes sociaux sont une excellente occasion de pénétrer plus avant dans l’âme humaine ; ils devraient au contraire comprendre que c’est en descendant en profondeur ans une individualité qu’ils auraient chance de comprendre ces phénomènes.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page. 320)
* Els beneits s’imaginen que les grans dimensions dels conflictes socials són una ocasió excel·lent de penetrar una mica més en l’ànima humana; al contrari, haurien de comprendre que, tot descendint en profunditat en una individualitat tindrien l’oportunitat de comprendre aquells fenòmens.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 27)
* Dans la vie de la plupart des femmes, tout, même le plus grand chagrin, aboutit à une question d’essayage.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page. 325)
* En la vida de la majoria de les dones, tot, fins i tot la pena més gran, desemboca en una qüestió d’emprovar-se un vestit.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 33)
* Chaque fois que nous revoyons une personne avec qui nos rapports – si insignifiants soient-ils – se trouvent changés, c’est comme une confrontation de deux époques.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 340)
* Cada vegada que tornem a veure una persona amb qui les nostres relacions —per insignificants que siguin— han canviat, és com una confrontació de dues èpoques.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 53)
* Vivez tout à fait avec la femme et vous ne verrez plus rien de ce qui vous l’a fait aimer.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 341)
* Si viviu de debò amb la dona, ja no veureu res del que us l’ha fet estimar.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg.55)
* Il n’y a rien comme le désir pour empêcher les choses qu’on dit d’avoir aucune ressemblance avec ce qu’on a dans la pensée.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 343)
* No hi ha res com el desig per impedir que diem tinguin cap semblança amb el que tenim al pensament.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 57)
* La jeunesse une fois passée, il est rare qu’on reste confiné dans l’insolence.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 391)
* Un cop passada la joventut, és estrany que es quedin confinats en la insolència.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg.115)
* L’on a entre soi et chaque personne le mur d’une langue étrangère.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 506)
* Entre un mateix i cada persona tenim el mur d’una llengua estrangera.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 257)
* Il n’y a rien de plus triste que les deuils qu’on ne peut pas porter.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 513)
* No hi ha res més trist que els dols que no es poden portar.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 265)
* Les mots ne changent pas tant de signification pendant des siècles que pour nous les noms dans l’espace de quelques années. Notre mémoire et notre cœur ne sont pas assez grands pour pouvoir être fidèles.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 515)
* Les paraules no canvien tant de significat durant els segles com, per a nosaltres, els noms en l’espai d’uns anys. La nostra memòria i el nostre cor no són prou grans per poder ser fidels.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 268)
* Nous sommes attirés par toute vie qui nous représente quelque chose d’inconnu, par une dernière illusion à détruire.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 549)
* Ens sentim atrets per qualsevol vida que ens representi alguna cosa de desconegut, per una última il·lusió per destruir.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 310)
* C’est inouï la rage des gens d’une religion à étudier celle des autres.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 556)
* És inaudita la mania de la gent d’una religió per estudiar la dels altres.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 318)
* Nos existences sont en réalité, par l’hérédité, aussi pleines de chiffres cabalistiques, de sorts jetés, que s’il y avait vraiment des sorcières.
(© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 560)
* En realitat, les nostres existències són, per l’herència, tan plenes de xifres cabalístiques, de sortilegis llançats, com si veritablement existissin les bruixes.
(© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 323)
