Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Dedicat als CDR il·legalment i dictatorialment empresonats ahir: com més ens collin, més ganes tindrem d’alliberar-nos! La Presonera II, Marcel Proust Goig i esperit Per a la immensa majoria de la gent, el setembre és el dilluns dels mesos: és quan, després de les sempre tan agraïdes vacances, cal incorporar-se de nou a la feina….
La presonera I, Marcel Proust Condició humana a besllum Sovint, quan convides a la lectura de La Recherche —i quan t’hi has submergit i l’has gaudida tant et fa la impressió que fer-ho és, gairebé, una mena d’obligació moralo-literària— i proposes que, per començar, agafis qualsevol dels seu set —que seran 14 en la versió…
* Chaque personne est bien seule. (© Marcel Proust, Le Côté de Guermantes, Folio Classique, page 308) * Cada persona està ben sola. (© Marcel Proust, El cantó de Guermantes II, Viena Edicions, traducció Josep M Pinto, pàg. 13) * Chaque nouvel écrivain original me semblait en progrès sur celui qui l’avait précédé. (© Marcel…
Llegeix-ne més “Citacions literàries d’El cantó de Guermantes II, Marcel Proust” »
Que la literatura és el grau suprem, excels de l’escriptura ho posen de manifest els grans mestres des de fa més de dos mil anys: des que Homer —o aquell o aquells inconegut/s que nosaltres anomenem així— va poetitzar el rapte d’Helena fins els nostres dies. Sobretot quan alguns autors, excepcionals, superen l’escriptura, la necessitat…
Per acostar-se a La recherche, el primer que cal és prescindir de les prevencions que puguem tenir-hi i alliberar-nos de la reverència quasi mítica que ens acostuma a provocar. Una reverència, en gran part, injustificada: la prosa de Marcel Proust, per més que escrita en un seguit d’interminables subordinades, no és en absolut complicada; amb…
Llegeix-ne més “A l’ombra de les noies en flor, Marcel Proust” »
