Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Si entra boira no tendré on anar, Antoni Vidal Ferrando Poesia, llum (molt més) enllà de la boira Hi ha vegades, poques, ben ben poques, del tot excepcionals, en que les paraules sobren. En que les paraules sobren perquè una obra d’art t’ha deixat sense paraules. Perquè una obra d’art ja ho diu tot, ja…
Llegeix-ne més “Si entra boira no tendré on anar, Antoni Vidal Ferrando, Edicions Proa, 2022” »
Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, Miquel Àngel Vidal Una veu que convé (molt) escoltar Res no és —o, més exactament, hauria d’ésser més obvi: quants n’hi ha que encara s’entesten en mirar des de fora; en seguir buscant tres peus al gat— que la millor manera de conèixer un autor és llegint-lo, és…
Entrevista a Antoni Vidal Ferrando Literatura en majúscules El mes de febrer, n’Antoni Vidal Ferrando publicà a AdiA Edicions la seva darrera novel·la, Quan el cel embogeix, AdiA Edicions, que és, de nou, una obra que deixa petja, que posa de manifest que és un gran entre els grans de les lletres catalanes. Estava previst…
Llegeix-ne més “Entrevista a Antoni Vidal Ferrando, per parlar de “Quan el cel embogeix”” »
Quan el cel embogeix, Antoni Vidal Ferrando He posat les mans a la crònica He dit —redit— i escrit —i reescrit— diverses vegades (i seguiré dient i escrivint-ho, sense defallir, car ho entenc no pas com una necessitat sinó com una obligació, com un deute indispensable, fins que tothom ho tingui clar i esdevingui una…
Llegeix-ne més “Quan el cel embogeix, Antoni Vidal Ferrando” »
Lovely, Antònia Vicens Dol i dolor. Vida. Algun dia, la Universitat de les Illes Balears faria bé d’enviar una expedició científica a Santanyí, com es va fer en el seu moment amb el Pol Nord, el Pol Sud o amb Groenlàndia; l’objectiu de la missió no podria ésser més evident (i més imprescindible): analitzar quina…
Llegeix-ne més “Lovely, Antònia Vicens” »
Les baules que falten, Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs, 1986-2018 Per anar on volem, cal saber d’on venim Indicava, no fa pas gaire, en parlar de Dits tacats Antologia 1978-2018, d’Àlex Susanna, el goig que suposava disposar d’un tan complet recull antològic de la seva obra, que permetés acompanyar-lo de nou en la…
Llegeix-ne més “Les baules que falten, Antologia del premi Bernat Vidal i Tomàs, 1986-2018” »
El batec de les pedres, Antoni Vidal Ferrando Ja no hi ha apatxes, l’amor perviu La poesia —com tot l’art autèntic— sorgeix, indeturable, d’un crit interior, d’una invencible necessitat espiritual, que reclama fer-se sentir, que recorre a les (sempre insuficients) paraules per exterioritar-se, per donar-se a conèixer, per evitar restat reclosa al més dedins de…
Llegeix-ne més “El batec de les pedres, Antoni Vidal Ferrando” »
Citacions literàries de Les llunes i els calàpets, d’Antoni Vidal Ferrando * Qualsevol pacte amb la nostàlgia conté un certificat d’extinció. (© Antoni Vidal Ferrando, Les llunes i els calàpets, El Gall Editor, 2015, pàg. 35) * Els records […] sovint no s’autocensuren ni s’avenen a compartir el present, i menys el futur. (© Antoni Vidal Ferrando, Les llunes…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de Les llunes i els calàpets, d'Antoni Vidal Ferrando” »
L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que és —més aviat, que convindria que fos, que hauria d’ésser— una novel·la o una narració llarga gosaria dir que, per davant de tot —per damunt de qualsevol altra consideració (formal o terminològica)— és un retrat de la condició…
Llegeix-ne més “L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando” »
La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any 1953 dels seus (quasi imprescindibles) Diaris, Witold Gombrowicz explica quina és la seva concepció de l’art: «Crec que l’art […] ha d’intentar trobar les seves vies personals. El que em lliga a una obra d’art és aquesta secreta…
Llegeix-ne més “La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando” »
