Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
The Minority Report és un relat curt de ciència-ficció publicat el 1956 per Philip K. Dick —i convertit en pel·lícula l’any 2002 per Steven Spielberg— on es presenta una futura policia, anomenada PreCrim, que deté i empresona als sospitosos de manera preventiva abans que puguin tenir ocasió de cometre cap fet delictiu. I ho fan…
El 10 de març del 1959, en saber que el regim Xinès pretenia obligar al Dalai Lama a traslladar-se a Beijing, i tement el perills que aquest viatge forçat podia suposar per a la seva salut, uns 30.000 tibetans decidiren envoltar, com una marea humana, el Palau Norbulinka per evitar que el seu líder espiritual…
El concepte coherència política s’ha guanyat amb escreix el dret d’aparèixer en qualsevol diccionari com a exemple del terme oxímoron! Fins a un extrem tal que bé podríem assegurar que els partits polítics únicament es mostren coherents en la seva permanent incoherència. O bé s’és coherent o bé s’és una formació política. Cal escollir. I,…
Res més confortador que comprovar com el Parlament defensa la dignitat —tan sovint ultratjada— del nostre país. Quin goig i, sobretot, quina gran tranquil·litat, suposa tenir l’absoluta garantia que els nostres representants polítics són plenament conscients de la seva responsabilitat institucional, que saben mantenir enlairada la flama immarcescible del nostre honor, d’allò que som i…
El principi fonamental de la justícia de qualsevol sistema que pretengui definir-se com a democràtic —i més encara quan vol aixoplugar-se sota l’etiqueta de “social i de dret”— és el de la presumpció d’innocència. Aquella vella idea, de caràcter universal i sense excepcions (erga omnes), que garanteix que qualsevol persona és innocent fins que un…
Una de les conclusions que s’ha extret en general del resultat de les eleccions del passat 28 de novembre ha estat que el nacionalisme espanyol n’ha sortit reforçat, sobretot per l’augment de vots i diputats del PP. Una lectura que no és tan sols errònia numèricament —Ciu i Erc sumaven l’any 2006 69 escons; ara…
Un dels grans trets característics que diferencia el nostre país del del costat en els processos electorals és la possibilitat real d’escollir entre diverses opcions polítiques. Mentre a Espanya el bipartidisme casa vegada és més acusat, amb una presència purament testimonial d’IU (més com a símbol històric que no pas una altra cosa), a Catalunya…
S’ha repetit fins a l’extenuació que cada poble té els polítics que es mereix. Amb la irrupció i l’extensió de la consciència sobiranista que ha tingut lloc els darrers anys s’havia creat l’esperança —i la il·lusió— que aquesta realitat podria canviar. Les CUP dugueren a la pràctica un sistema de funcionament de base assembleària que…
Verament Catalunya és el país més estrany del món! Tant ho som, que ni país no som… No tant perquè no ens deixin —que no ens deixen ni ens deixaran mai, els que ens colonitzaren aviat farà tres-cents anys— sinó perquè no ens decidim a decidir. Si seguim així, ben aviat ens mirarem al mirall…
En finir un dels períodes més obscurs de la nostra història recent milers i milers de ciutadans sortiren al carrer reclamant “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Transcorreguts trenta anys llargs ens adonem que l’amnistia s’aplicà més als botxins que no pas a les víctimes, i que el tan desitjat estatut, per més que el renovem,…