Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Diaris, Sylvia Plath Una dona que escriu Una de les preguntes que no podem deixar de fer-nos, quan un autor o autora mor abans d’hora, és què hauria estat capaç d’escriure si hagués viscut els anys que se suposa que li corresponien. Una pregunta sense resposta i, potser, absurda, atès que, com diuen els redactats…
Diaris (1969-1972), Ricard Salvat Retrat d’un temps que no passa Un dels major dubtes que podem tenir quan comencem la lectura de qualsevol text diarístic o memorialístic —diaris, dietaris, memòries…—, sobretot quan són integrals, és el de si ens podrà interessar (prou) tot el que va escriure el seu autor; sobre, doncs, si ha estat…
Genuïtat planiana No crec que hi pugui cap lloc més adient per presentar una obra inèdita de Josep Pla que l’Ateneu Barcelonès. En una d’aquestes sales clàssiques on sembla que el temps s’hagi aturat. On el silenci s’imposa amb una perfecta naturalitat. On se sent el ressò de les lletres antigues; de les veus, encara no del tot…
Llegeix més “Presentació de Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses” »
L’altre Candel El dels dietaris —i el memorialístic en general— és un gènere difícil al qual segurament convindria començar a prestar més atenció, sobretot quan qui els escriu és una persona que té molt a dir; quan és algú que ens ofereix no tan sols una imatge personal del temps què va viure, sinó la…
Llegeix més “El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, Francisco Candel” »
Amb el cor a la mà…, i el punyal als llavis És fantàstic saber que hi ha petites editorials, algunes d’elles de fora de Barcelona (que sovint es creu massa el centre del món) que tenen molt clar quina és la seva feina i la fan molt bé, publicant el que d’altres no publiquen i…
Llegeix més “Els burgesos són sempre els altres, Jules Renard” »
Massa sovint perdem de vista que la literatura és, per damunt de tot, llenguatge; que no és tant què sinó com; que sense com, sense un ús acurat i espiritualitzat —si se’m permet el terme— de la llengua, hi pot haver història, argument, però no pas literatura, no pas creació artística. Com succeeix sempre que…
Llegeix més “Diarios de la Revolución de 1917, Marina Tsvietáieva” »
* Les perspectives de felicitat ja són felicitat. (© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 23) * El conflicte ha estat, per a mi, sovint, sinònim de vida. (© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 42) * La vida: pura contaminació d’allò imperfecte, inexacte, esmunyedís,…
Llegeix més “Citacions literàries d’El senyal de la pèrdua, Maria-Mercè Marçal” »
M’hauràs, però no em venceràs Tot i que aquest no sigui probablement l’àgora més adient on fer-ho, es podria discutir força sobre la conveniència o l’oportunitat de publicar obres o escrits que els autors van deixar inèdits abans de morir, sobretot quan la seva darrera voluntat fou que no es publiquessin. A casa nostra tenim…
