Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Dietaris, Stefan Zweig Apunts perdurables Com més llegeixo Stefan Zweig —i el llegeixo tan sovint com puc: cop m’agradaria saber alemany per poder-ho fer el la seva llengua original!— més i més incomprensible em sembla que hi hagi, encara, qui el consideri com un autor menor. Com més el llegeixo, més em fa la impressió…
Llegeix-ne més “Dietaris, Stefan Zweig, Quaderns Crema, 2021” »
Diaris (1969-1972), Ricard Salvat Retrat d’un temps que no passa Un dels major dubtes que podem tenir quan comencem la lectura de qualsevol text diarístic o memorialístic —diaris, dietaris, memòries…—, sobretot quan són integrals, és el de si ens podrà interessar (prou) tot el que va escriure el seu autor; sobre, doncs, si ha estat…
Llegeix-ne més “Diaris (1969-1972), Ricard Salvat” »
Genuïtat planiana No crec que hi pugui cap lloc més adient per presentar una obra inèdita de Josep Pla que l’Ateneu Barcelonès. En una d’aquestes sales clàssiques on sembla que el temps s’hagi aturat. On el silenci s’imposa amb una perfecta naturalitat. On se sent el ressò de les lletres antigues; de les veus, encara no del tot…
Llegeix-ne més “Presentació de Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses” »
L’altre Candel El dels dietaris —i el memorialístic en general— és un gènere difícil al qual segurament convindria començar a prestar més atenció, sobretot quan qui els escriu és una persona que té molt a dir; quan és algú que ens ofereix no tan sols una imatge personal del temps què va viure, sinó la…
Llegeix-ne més “El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, Francisco Candel” »
