Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Sembla que en aquest país nostre no es pugui dir mai les coses pel seu nom. Sempre cal cercar subterfugis i paraules clau que facin la realitat més assimilable, més acceptable. Ho estem veient els darrers dies amb la Via Catalana cap a la independència. Per més que la seva pròpia definició no podria ésser…
Llegeix més “Perillós comunicat “inclusiu” de la Via catalana cap a la independència” »
Per més que Francesc Vallès, coordinador de diputats i diputades del PSC al Congrés espanyol hagi assegurat aquest matí que tots els membres de la seva formació votaran avui a favor de la resolució que han presentat conjuntament CiU i ICV per promoure una consulta sobre el dret a decidir de Catalunya, costa molt de creure…
Mai no ens cansarem de repetir que el PP és el partit més coherent no tan sols de l’estat espanyol, sinó del món sencer. Com ho és, no cal dir-ho, el més democràtic i avançat. Tant que el president espanyol, Mariano Rajoy, es permet donar lliçons als d’altres estats, com la Gran Bretanya, que sembla…
Llegeix més “Rajoy: la majoria dels catalans volen que seguim com estem” »
El d’avui és un d’aquells dies que deixaran una petja especial a la nostra història: al Parlament es votarà una declaració sobiranista, com a primer pas en el reconeixement del dret a decidir del poble català. La majoria de formacions polítiques ho han tingut clar i han actuat en conseqüència, situant-se allí on caldria esperar-los:…
El passat 20 de desembre el sagaç Quim Torra escrivia en un Tuit una obvietat que, de tan definitivament obvia com és, sembla passar desapercebuda: “Encara és hora que senti UN argument per quedar-se a Espanya un dia més. Argument, no amenaça.” Certament, des de la manifestació de l’Onze de Setembre n’hem sentit de tots…
Per més que de nou els resultats de les eleccions permetin el virtuós exercici cabalístic de fer qualsevol mena de lectura subjectiva (i interessada) —Mas fracassa, el PSC es manté, ERC es recupera amb força, el nacionalisme espanyol aguanta el tipus…—, cal reconèixer que les urnes no han concedit al sobiranisme català la majoria excepcional…
Tot i que més sovint que no convindria es faci un clar abús del terme, sens dubte el d’ahir fou un dia històric; un d’aquells que assenyalen un abans i un després. Un abans que coneixem prou bé —massa bé, per desgràcia— i un després que encara no sabem ben bé com serà ni on…
Per més que els nostres dilectíssims representants polítics —una volta dessecat el quimèric oasi català— tinguin tendència de cloure’s als seus despatxos oficial, adormir-se a la figuera i davallar al món terrenal tot just una quinzena de dies cada quatre anys, el mínim que els podríem exigir fóra que tinguessin un xic de consciència de…
El concepte coherència política s’ha guanyat amb escreix el dret d’aparèixer en qualsevol diccionari com a exemple del terme oxímoron! Fins a un extrem tal que bé podríem assegurar que els partits polítics únicament es mostren coherents en la seva permanent incoherència. O bé s’és coherent o bé s’és una formació política. Cal escollir. I,…
Sovint, quan et defineixes com a partidari del dret a decidir i d’un estat propi, la majoria el primer que et demanen és per quina raó no et sents espanyol. Una pregunta que no pot ésser més sorprenent. Sobretot quan el que te la fa és també català. Es pot entendre d’un estranger, que desconegui…