Mai no ens cansarem de repetir que el PP és el partit més coherent no tan sols de l’estat espanyol, sinó del món sencer. Com ho és, no cal dir-ho, el més democràtic i avançat. Tant que el president espanyol, Mariano Rajoy, es permet donar lliçons als d’altres estats, com la Gran Bretanya, que sembla haver perdut el nord en la seva política territorial, acceptant la convocatòria d’un referèndum a fi que els escocesos decideixin si volen o no seguir formant part de la Unió.
Així, condescendint graciosament per una vegada a respondre les preguntes de Michael Reid, periodista de The Economist, quan aquest li demanà si “Podrà mantenir Catalunya dins d’Espanya”, li respon: “Sí, sí, sí, no es preocupi vostè que sí.” I, per més que —vídeo 2, minut 21 amb 50 segons — la seva resposta fos rebuda pels assistents, no se sap ben bé per què, amb una més que evident rialla d’incredulitat, hi afegí: “Jo tinc la total i absoluta convicció que la immensa majoria dels catalans […] volen que seguim com estem actualment. Jo no veig perquè es vol privar, per alguns, als ciutadans de Catalunya d’Espanya. La majoria dels ciutadans de Catalunya no volen que se’ls privi de la seva condició d’espanyols.”
És ben possible que els catalans i catalanes siguem un poble privilegiat per comptar amb la benedicció de la seva inerrable clarividència i dels seus infal·libles dots premonitoris —n’hi ha prou recordant el seu diagnòstic sobre el Prestige: no suposa cap perill ecològic perquè tot just deixa anar uns “hilillos como de plastilina de fuel”— i que el millor que podem fer (després d’iniciar una subscripció popular per bastir un monument en el seu honor a la Plaça Catalunya, al costat del de Francesc Macià) és dedicar-li uns quants “Hurres!”, però —ximples i infantívols com som…— no entenem com, estant tan convençut com està que el guanyaria, no s’afanya a convocar immediatament un referèndum vinculant per a que “la immensa majoria dels catalans” puguem demostrar que volem “seguir com estem actualment”.
Això sí, li demanem que el dia el dia de les votacions només hi hagi un sobre a les taules electorals… i no pas un parell —un sobre A i un sobre(sou) B— com sembla (presumptament) habitual al seu partit.
dimecres, 13 de gener del mmxiii
© Xavier Serrahima 2o13
www.racodelaparaula.cat
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
