Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Lectures: 9 Sembla que en aquest país nostre no es pugui dir mai les coses pel seu nom. Sempre cal cercar subterfugis i paraules clau que facin la realitat més assimilable, més acceptable. Ho estem veient els darrers dies amb la Via Catalana cap a la independència. Per més que la seva pròpia definició no…
Continua llegint “Perillós comunicat “inclusiu” de la Via catalana cap a la independència” »
Lectures: 8 Sembla que en aquest país nostre no es pugui dir mai les coses pel seu nom. Sempre cal cercar subterfugis i paraules clau que facin la realitat més assimilable, més acceptable. Ho estem veient els darrers dies amb la Via Catalana cap a la independència. Per més que la seva pròpia definició no…
Continua llegint “Perillós comunicat “inclusiu” de la Via catalana cap a la independència” »
Lectures: 7 De la mateixa manera que els polítics —i, encara més, els Governs: quina vergonya, la Generalitat Convergent!— s’han de preocupar dels problemes reals dels ciutadans i no pas de fútils qüestions identitàries, mai no s’ha de barrejat esport i política. L’esport és esport; la política, política. Els Mundials de Natació de Barcelona han…
Lectures: 9 En la seva compareixença d’ahir l’injubilable Narcís Serra demostrà ben pal·lesament la utilitat que tenen aquest tipus de controls parlamentaris: com si anés a un concert al Liceu, es limità a respondre de mala gana a les preguntes dels seus opositors polítics i se’n tornà cap a casa tan tranquil. No li va…
Continua llegint “Narcís Serra va fer el que havia de fer” »
Lectures: 8 Els mateixos catalans orgullosos d’estar colonitzats que insistien un dia rere l’altra que la infanta Cristina no tan sols era una persona magnífica, sinó que era mig catalana —fins i tot treballava (?) a La Caixa, quin símbol major d’integració li podíem demanar?—, un cop caiguda aquesta en desgràcia, des de fa un…
Lectures: 10 Els mateixos catalans orgullosos d’estar colonitzats que insistien un dia rere l’altra que la infanta Cristina no tan sols era una persona magnífica, sinó que era mig catalana —fins i tot treballava (?) a La Caixa, quin símbol major d’integració li podíem demanar?—, un cop caiguda aquesta en desgràcia, des de fa un…
Lectures: 10 En el seu article “Qui mana al Núvol?”, Bernat Puigtobella reflexiona i ens convida a reflexionar sobre “la línia vermella que separa la llibertat d’expressió de la pura i simple defecació” en els comentaris que afegeixen (alguns) lectors als articles publicats al digital de cultura —i, per extensió, als articles d’opinió en webs…
Lectures: 7 A mesura que es va perfilant amb una certa nitidesa que la majoria de la població catalana votaria a favor d’un estat propi, la posició dels dos partits declaradament espanyolistes —la dreta hereva de Fraga i els nous lerrouxistes (que no tan sols van despullats de cos, sinó, sobretot, d’idees)— va esdevenint més…
Lectures: 12 El magnífic i infal·lible Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sempre amatent a defensar els més desvalguts —sobretot aquells que consideren la llengua catalana com una molèstia innecessària—, ha dictat una interlocutòria (en espanyol, por supuesto!) que estableix —fonament de dret cinquè— que la Generalitat ha de garantir (tradueixo, ja que la malèvola…
Lectures: 10 Si governar és, per damunt de tot, decidir, encara ho és més en èpoques de crisis. En l’estat actual de les finances de la Generalitat, ara per ara governar —a banda de patir— és (maldar per) sobreviure. Sobreviure a l’ofec asfixiant al qual l’estat espanyol sotmet a Catalunya. No es tracta, ja, d’administrar…