Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història, Enzo Traverso Que el jo mai no amagui el nosaltres És bastant —si més no, prou— probable que siguin molts els que, en trobar-se damunt el taulell de la seva llibreria de guàrdia Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història (Passés singuliers. Le «je»…
L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, Josep Pla / Jaume Vicenç Vives Un amic amb qui parlar (de tot) Per fortuna, el gènere epistolar va guanyant, a poc a poc, el lloc que li hauria de correspondre en el món editorial de casa nostra. Cada vegada és més habitual trobar, a les taules de novetats…
Llegeix-ne més “L’hora de les decisions. Cartes 1950-1960, Josep Pla / Jaume Vicenç Vives” »
El cas Dreyfus espanyol: carta als intel·lectuals demòcrates Dedicat a Bea Talegón i a Ramon Cotarelo Sovint, submergits en l’actualitat oblidem que la història és un tren que no s’atura mai, que segueix avançant i que tan sols deixa estacions al seu darrera al cap de molt de temps; estacions que són la cristal·lització de…
Llegeix-ne més “El cas Dreyfus espanyol: carta als intel·lectuals demòcrates” »
(Sobre) viure, malgrat tot Si ens fixem en el Cànon Occidental d’en Harlod Bloom —aquesta llista que té un xic massa la tendència a mirar-se el melic, a seguir creient que Europa i Amèrica són el centre del món—, constatarem que un dels pocs escriptors de l’immens continent africà que esmenta , gairebé com un…
Llegeix-ne més “Somnis en temps de guerra, Ngũgĩ wa Thiong’o” »
Un dels majors inconvenients dels mites històrics és que acostumen a tenir més de mítics que d’històrics. I, de la mateixa manera que la filosofia grega nasqué per posar ordre als mites religiosos, per cercar un origen racional a la creació del món i a l’espècie humana, la història també ha de tenir com a…
Llegeix-ne més “Ramon Mercader. L’home del piolet, Eduard Puigventós” »
Segurament convindríem que la feina de l’analista o crític literari consisteix —o, més aviat, consistiria: hi ha de tot, en la vinya del senyor, des del glossador a l’encicolpedista, passant pel hagiògraf i pel esgarria-agruments— en garbellar el gra de la palla; en oferir una certa funció de guia per a navegants literaris; en provar…
Llegeix-ne més “La literatura que no se’n va: Un home que se’n va, Vicenç Villatoro” »
Atès que fa quasi tres-cents anys que ens anem trobant la mateixa pedra espanyola al bell mig del camí, segurament els catalans i catalanes sabem millor que ningú que la història és cíclica, però si en teníem algun dubte A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient, de Borja Antela-Bernárdez…
Deixant establert que l’objectivitat és una —si no la— de les màximes aspiracions de la investigació històrica, haurem de convenir que en poques ocasions haurà estat tan estrictament respectada com en La Conquesta de Catalunya, de Carles López Rovira, Editorial Base, 2012, basada gairebé en una escrupolosa transcripció de notes. Mitjançant elles, es proposa oferir una altra versió…
Llegeix-ne més “La conquesta de Catalunya, de Carles López Rovira” »
Després dels grans èxits aconseguits amb La maternitat d’Elna i El setè camió, Assumpta Montellà publica El silenci dels telers, (Ara Llibres, Barcelona, 2012), un nou llibre de recreació i memòria històrica col·lectiva, en aquest cas dedicat a la tan interessant com poc coneguda realitat de les colònies tèxtils catalanes. Amb la particularitat afegida d’estar…
Llegeix-ne més “El silenci dels telers, Assumpta Montellà” »
Com succeeix amb el periodisme, en la disciplina històrica la voluntat objectiva, la plasmació tan imparcial com sigui factible dels fets és essencial. Tant el codi deontològic com el personal exigeixen un esforç per a alliberar-se tant com sigui possible de les opinions i dels interessos propis. Amb La rereguarda en guerra, (L’Avenç, Barcelona, 2012)…
Llegeix-ne més “La rereguarda en guerra, José Luis Martín Ramos” »
