Els dies sense fi, Jaume Benavente L’endemà de (quasi) tot Hi ha qui considera —i no tal sols considera, sinó que ho declara, obertament, fent-ne
Etiqueta: Jaume Benavente
Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente, Edicions Bromera, 2020
Somnis de Valparaíso, Jaume Benavente Bellesa amagada Quan un artista escriu —vull dir, és clar, quan un artista és un artista de debò, no pas
L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente
L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente El to major de la veu menor Una de les preguntes més incomprensibles que acostumen a fer els
Nocturn de Portbou, Jaume Benavente
Escriure una novel·la comporta voler començar un joc que no saps ben bé on et durà; llegir-la implica la voluntat de participar en el mateix