Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El vent de la nit, Joan Sales El malson que va fer impossible la vida És prou sabut que durant força temps, El vent de la nit, Club Editor, 2018, va constituir la darrera part de l’obra major de Joan Sales, Incerta glòria, fins que en fou, molt encertadament, segregada. Molt encertadament perquè, malgrat la…
Dues vides de novel·la Tots hem sentit un munt de vegades aquella frase que afirma que la realitat sempre supera la ficció. Una frase que posa en evidència que la vida de cadascun de nosaltres és una experiència molt més rica, diversa i plena del que a vegades suposem. O el que és el mateix:…
Llegeix-ne més “Cartes a Mahalta, Màrius Torres i Mercè Figueras” »
Incerta glòria, Joan Sales Tempus fugit En llegir —o, el que encara és millor, rellegir— Incerta glòria¸ de Joan Sales, Club Editor, hom es queda aclaparat: quina grandesa literària i —sobretot— espiritual! No crec que es pugui dubtar que aquesta genial novel·la no tan sols és una de les més grans que es van escriure…
Mercè Rodoreda – Joan Sales, Cartes completes (1960-1983) A banda de «Què hem de llegir?», la segona gran pregunta que ens acostumen a fer a aquells que ens dediquem —amb major o major assiduïtat, amb major o menor encert— a fer comentaris sobre obres literàries és: «Em pots recomanar un llibre curtet, fàcil de llegir?»…
Llegeix-ne més “Mercè Rodoreda–Joan Sales, Cartes completes (1960-1983)” »
Per més que enguany se’m faci un xic més difícil —el fet d’haver estat escollit per Catalunya Ràdio i Núvol un dels 10 Dracs de Sant Jordi m’impedeix, si vull evitar les suspicàcies de prevaricació, nepotisme i narcisisme, decantar-me per cap de les creacions literàries dels meus nou companys i companyes (la qual cosa no…
Llegeix-ne més “La meva (modesta) orientació literària per Sant Jordi” »
Joan Sales, Cartes a Màrius Torres Cartes de la memòria Com més temps passa, més fa la impressió que l’obra de Joan Sales, absolutament cabdal en la literatura catalana del segle XX, està perseguida pel fat de la seva evolució constant, per prosseguir incessantment el seu camí envers la seva configuració final, definitiva. Si deixem…
Hi ha llibres i autors sense l’existència dels quals es fa difícil d’entendre la literatura d’un temps i d’un país, llibres que són imprescindibles per a fer-se una idea del seu recorregut i la seva evolució; de la mateixa manera, sense l’existència d’alguns estudiosos i historiadors resultaria força complicat conèixer el nostre passat. Però només…
Haig de confessar que em fa una certa mandra respondre la senyora Amat —i més encara després dels magnífics articles de Jordi Galves i de Josep Maria Fulquet—, però la seva teòrica carta a George Orwell (Querido Orwell), que tant de bo l’autor d’Homage to catalonia li pogués respondre, és tan maniquea i demagògicament goebbelsiana…
Sòcrates convertí la inscripció de l’entrada del temple de Delfos —“Coneix-te a tu mateix”— en una de les seves divises filosòfiques: si vols ésser capaç d’entendre i apreciar com cal el món i tot el que t’envolta, el primer que el cal és conèixer-te; si aquesta premissa coixeja, també coixejaran totes les apreciacions i consideracions…
Llegeix-ne més “Sant Jordi a Barcelona, Consols Bancells i Narcís Sayrach” »
