Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Memòria personal, Joseph Conrad Avui parlo de mi No és massa habitual, per desgràcia, que es publiquin llibres on els autors parlin de la seva obra i, encara menys, de com l’escriuen, però en poc temps han coincidit a les llibreries alguns volums: De què parlo quan parlo d’escriure, de Hauruki Murakami, El gran dolor…
Succeeix sovint que un autor és conegut sobretot per una obra, per dues a tot estirar, i és valorat i definit per ella, com si la resta de la seva creació gairebé no existís. En el cas de Joseph Conrad, a causa d’una adaptació cinematogràfica brillantíssima, l’Apocalypse now, de Francis Ford Coppola, des de fa…
Escriure una novel·la comporta voler començar un joc que no saps ben bé on et durà; llegir-la implica la voluntat de participar en el mateix joc, embarcar-te (i embrancar-te) en un viatge compartit amb l’autor, els personatges i la seva història —o, més exactament, en la seva vida convertida en història. En Jaume Benavente ho…
Una de les grans virtuts de la literatura és permetre’ns capbussar-nos de ple en altres cultures sense moure’ns de casa. Una immersió que pot ésser superficial, exòtica, tot just ornamental, o pregona, enriquidora: quan els autors no només han viatjat, sinó han sabut fer-ho, integrant-se en el paisatge físic i humà que els acull; sens…
La foscor visible, William Styron Un dels trets que caracteritza —si més no, pot caracteritzar— els grans, grans, grans, artistes és el de la seva multidisciplinarietat: la seva capacitat de destacar en més d’un àmbit artístic o cultural. Els exemples dels renaixentistes Leonardo da Vinci i Michelangelo Buonarroti no poden ésser més evidents: la seva…
