Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Quan es llegeix —i encara més quan s’analitza— una novel·la, sembla que existeixi una certa obsessió per cercar-hi referències biogràfiques de l’autor, talment com si ésser capaç de localitzar-les i d’identificar-les comportés un mèrit afegit, incalculable, per al qui ho aconsegueix. Aquest hàbit, que té sentit en un estudi acadèmic exhaustiu, oblida que precisament l’essència…
Una dona, Sibilla Aleramo Convé celebrar que dues editorials hagin coincidit en la voluntat de donar a conèixer una autora tan poc coneguda a les terres de llengua catalana —valenciana i lapaoniana— com era fins fa ben poc Sibilla Aleramo. Poc després que Lleonard Muntaner publiqués el seu recull de cartes — Cartes (1916-1918)— amb…
L’any 1930 un autor tan magnífic com malauradament negligit com és Antoni Rovira i Virgili, afirmava, en Defensa de la democràcia que “Davant les falsificacions de la democràcia no hem de condemnar-la ni proscriure-la. N’hi ha prou d’exigir la democràcia veritable. La gran majoria dels defectes fonamentals que hom retreu al règim democràtic són susceptibles…
Si el títol d’una novel·la ens assabenta que el seu protagonista s’anomena K. no podem evitar emprendre-la amb una certa prevenció: massa autors han pretès aixoplugar-se sota l’ombra colossal de Kafka sense merèixer-ho (prou). Sovint, l’advocació al genial escriptor txec és tan superficial com injustificada, basada únicament en la temptativa de beneficiar-se d’algun reflex indirecte…
Si el títol d’una novel·la ens assabenta que el seu protagonista s’anomena K. no podem evitar emprendre-la amb una certa prevenció: massa autors han pretès aixoplugar-se sota l’ombra colossal de Kafka sense merèixer-ho (prou). Sovint, l’advocació al genial escriptor txec és tan superficial com injustificada, basada únicament en la temptativa de beneficiar-se d’algun reflex indirecte…
En una sola persona, John Irving Quan hom considera que una obra és autobiogràfica en general es deu a dos motius: o a la rutina, comodíssima, que afirma que la major part de les novel·les tenen un elevat component autobiogràfic; o a l’enlluernament —gairebé en podríem dir estupor— que provoca la sensació de versemblança, de…
En una sola persona, John Irving Quan hom considera que una obra és autobiogràfica en general es deu a dos motius: o a la rutina, comodíssima, que afirma que la major part de les novel·les tenen un elevat component autobiogràfic; o a l’enlluernament —gairebé en podríem dir estupor— que provoca la sensació de versemblança, de…
Culpa, Ferdinand von Schirach Quan ja fa massa temps que la literatura i el màrqueting es confonen —de fet, que la (teòrica) literatura ha esdevingut màrqueting— i que és més important que l’autor sigui conegut que no pas que tingui coses a dir (i sàpiga com dir-les: cal no oblidar mai que en literatura el…
Culpa, Ferdinand von Schirach Quan ja fa massa temps que la literatura i el màrqueting es confonen —de fet, que la (teòrica) literatura ha esdevingut màrqueting— i que és més important que l’autor sigui conegut que no pas que tingui coses a dir (i sàpiga com dir-les: cal no oblidar mai que en literatura el…
El millor homenatge que li podem retre a Moisès Broggi, desaparegut fa ben poc, i —al contrari d’alguns altres, el decés els quals semblà esborrar les ombres fosques del seu comportament durant el franquisme— mereixedor, per la seva integritat moral i política, de les lloances pòstumes que se li dedicaren, és llegir les seves darreres…
Read More “La necessitat de ser útil / Moisès Broggi, cirurgià, l’any 104 de la seva vida” »