Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Sovint, aquells que ben poc saben de novel·la negra, aquells que per un elitisme literari mal entès, es neguen a llegir-la per considerar-la un gènere menor, s’endurien una sorpresa monumental si s’alliberessin dels seus convencionalismes i s’immergissin en els grans clàssics, des de Hammett o Chandler a Simenon i Highsith, passant per Westlake o Chesterton….
Quan dos editors coincideixen, gairebé en un mateix moment, en publicar sengles obres clàssiques de mèrit mai traduïdes prèviament al català, no podem més que felicitar-nos-en: les llacunes que seguim tenint en aquest aspecte són tan profundes com —per expressar-ho amb suavitat— preocupants. Sobretot si a la llista de buits pendents hi afegim aquelles obres…
Llegeix-ne més “La llogatera de Wildfell Hall, Anne Brontë / Cranford, Elisabeth Gaskell” »
Cal advertir-ho d’entrada, a fi d’evitar mals entesos, el primer que provoca Deu de desembre, (Tenth Of December), el nou llibre de relats de George Saunders, Edicions de 1984, 2013, és una indefinible sensació d’estranyesa, quan no d’incomoditat. La impressió, que anirà augmentant a mesura que anem avançant, que allò que estem trepitjant és, des…
Tal i com ja he comentat en alguna ocasió, pocs plaers hi ha comparables per a un lector o lectora que submergir-se en el llibre d’un autor que no coneix i quedar-ne captivat fins a l’extrem de cuitar a consultar per Internet la seva bibliografia, a fi de tractar de recobrar (una part) del temps…
En un món literari tan sotmès a les modes —quan no a la imitació automàtica— sempre és bo que aparegui un llibre que no tingui intenció de seguir-les; i, encara menys, de rebaixar-se per fer-ho. Els amants del gènere negre que comencin a estar un xic empatxats de la indeturable invasió dels detectius escandinaus (sobretot,…
Llegeix-ne més “Els relats del pare Brown, G. K. Chesterton” »
El mestre Georges Simenon —al qual se li dedica una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster, coincidint amb BCN Negra— referint-se als creadors de novel·les policíaques, afirma: “Som una mica com esponges que aspirem la vida sense saber-ho i la tornem de seguida, transformada, sense conèixer el treball d’alquímia que s’ha produït en nosaltres”. No…
Llegeix-ne més “Les escopinades dels escarabats, Andreu Martín” »
L’any 1967 Milan Kundera —un d’aquells autors que caldria reivindicar— convertí la seva efímera experiència biogràfica al si del Partit Comunista en el pretext de la seva primera novel·la, La broma, que obtingué un gran èxit precisament perquè tenia ben poc d’humorístic i molt de critica d’una situació d’asfíxia social i existencial: quan una broma…
Més sovint que no convindria, la passió excessiva o la proximitat massa estreta són males conselleres a l’hora de crear una obra artística, atès que la intensitat del lligam, sobretot emocional, amb allò que s’explica no permet que la llibertat de l’artista s’envoli tant com seria desitjable. Alguns autors es troben tan a prop de…
En aquests dies nostres en que alguns que tenen interès en que res canviï asseguren que el moviment social sobiranista que vivim a Catalunya és un estat d’excitació emocional excepcional sense cap mena de base lògica, res millor que fer l’esforç de mirar un xic enrere i comprovar que els infructuosos intents dels catalans per…
Davant d’un llibre amb aquest títol —Confessió (Исповедь), Lev Tolstoi, Angle Editorial, 2013, amb traducció de Miquel Cabal— el primer en què pensem és en Les confessions de Jean-Jacques Rosseau, on el filòsof francès despullà la seva vida com mai no s’havia fet abans: “Vull mostrar als meus semblants un home en tota la veritat…
