Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Els actuals dirigents del PSC no ho poden tenir més clar. Ho manifestà ahir, amb la seva subtilesa habitual, Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i el seu secretari d’acció política del seu partit: “Al PSC hi sobra gent que té conductes poc respectuoses o irresponsables”. Es referia, en concret, a l’exconsellera Montserrat Tura, de les…
Sembla que en aquest país nostre no es pugui dir mai les coses pel seu nom. Sempre cal cercar subterfugis i paraules clau que facin la realitat més assimilable, més acceptable. Ho estem veient els darrers dies amb la Via Catalana cap a la independència. Per més que la seva pròpia definició no podria ésser…
Read More “Perillós comunicat “inclusiu” de la Via catalana cap a la independència” »
Sembla que en aquest país nostre no es pugui dir mai les coses pel seu nom. Sempre cal cercar subterfugis i paraules clau que facin la realitat més assimilable, més acceptable. Ho estem veient els darrers dies amb la Via Catalana cap a la independència. Per més que la seva pròpia definició no podria ésser…
Read More “Perillós comunicat “inclusiu” de la Via catalana cap a la independència” »
De la mateixa manera que els polítics —i, encara més, els Governs: quina vergonya, la Generalitat Convergent!— s’han de preocupar dels problemes reals dels ciutadans i no pas de fútils qüestions identitàries, mai no s’ha de barrejat esport i política. L’esport és esport; la política, política. Els Mundials de Natació de Barcelona han tornat a…
En la seva compareixença d’ahir l’injubilable Narcís Serra demostrà ben pal·lesament la utilitat que tenen aquest tipus de controls parlamentaris: com si anés a un concert al Liceu, es limità a respondre de mala gana a les preguntes dels seus opositors polítics i se’n tornà cap a casa tan tranquil. No li va caldre ni…
Els mateixos catalans orgullosos d’estar colonitzats que insistien un dia rere l’altra que la infanta Cristina no tan sols era una persona magnífica, sinó que era mig catalana —fins i tot treballava (?) a La Caixa, quin símbol major d’integració li podíem demanar?—, un cop caiguda aquesta en desgràcia, des de fa un temps fomenten…
Els mateixos catalans orgullosos d’estar colonitzats que insistien un dia rere l’altra que la infanta Cristina no tan sols era una persona magnífica, sinó que era mig catalana —fins i tot treballava (?) a La Caixa, quin símbol major d’integració li podíem demanar?—, un cop caiguda aquesta en desgràcia, des de fa un temps fomenten…
En el seu article “Qui mana al Núvol?”, Bernat Puigtobella reflexiona i ens convida a reflexionar sobre “la línia vermella que separa la llibertat d’expressió de la pura i simple defecació” en els comentaris que afegeixen (alguns) lectors als articles publicats al digital de cultura —i, per extensió, als articles d’opinió en webs o blocs….
A mesura que es va perfilant amb una certa nitidesa que la majoria de la població catalana votaria a favor d’un estat propi, la posició dels dos partits declaradament espanyolistes —la dreta hereva de Fraga i els nous lerrouxistes (que no tan sols van despullats de cos, sinó, sobretot, d’idees)— va esdevenint més i més…
El magnífic i infal·lible Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sempre amatent a defensar els més desvalguts —sobretot aquells que consideren la llengua catalana com una molèstia innecessària—, ha dictat una interlocutòria (en espanyol, por supuesto!) que estableix —fonament de dret cinquè— que la Generalitat ha de garantir (tradueixo, ja que la malèvola immersió lingüística…