Els ulls (II), Margarita Ballester

Lectures: 33 Els ulls (II), Margarita Ballester L’ànima (molt) ben soterrada L’altre dia, en el meu primer apunt sobre Els ulls, de Margarita Ballester, publicat dins el recull Després de la pluja, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018, —un poemari tan bell, tan profund, tan inexhaurible, que ofereix tantes lectures que m’ha estat (del tot)

Els ulls, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018

Lectures: 54 Els ulls, Margarita Ballester Murs de pedres seques La majoria, quan morirem, deixarem —en el millor dels casos— una làpida al nostre darrere. Una freda, glacial, impersonalitzada làpida. Amb un simple epitafi: «Aquí jau Xavier Serrahima, que va fer tot el que va poder —i podia ben poc». Margarita Ballester, en canvi, quan

Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet

Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet, AdiA, 2020-2021

Lectures: 44 Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet La natura (ens) parla La poesia és —o, més aviat, hauria d’ésser, car sovint hi ha autors i autores que sembla que ho oblidin i es quedin en la part formal; que vulguin més enlluernar que no pas (assajar de) transmetre o comunicar— un

L’entretien des muses. Chroniques de poésie, Philippe Jaccottet, Gallimard, 1968

L’entretien des muses. Chroniques de poésie, Philippe Jaccottet, Gallimard, 1968

Lectures: 46 L’entretien des muses. Chroniques de poésie, Philippe Jaccottet Mirar la poesia Per poder dir que Philippe Jaccotet és un dels més grans poetes europeus dels darrers cent anys tan sols cal haver-lo llegit. Els seus llibres de poemes, esplèndidament traduïts al català per l’Antoni Clapés, parlen, amb poques i molt ben escollides paraules,

Sota el signe del drac, Maria-Mercè Marçal, Editorial Comanegra, 2020

Lectures: 47 Sota el signe del drac, Maria-Mercè Marçal L’imprescindible altra veu Probablement fa lleig, i el que encara pot ésser considerat més greu, és (molt) políticament incorrecte, dir que un llibre és necessari. Principalment, perquè una afirmació així pot dur a creure que n’hi hagi d’altres que no ho són. I que, per tant,