Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
En llegir el recentment publicat dietari de Vicenç Villatoro —Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base, Barcelona 2012— m’han vingut immediatament al cap un apunt que escrigué Franz Kafka en el seu, el 23 de desembre de 1911: “Un dels avantatges d’escriure un diari és que hom esdevé conscient, amb una lucidesa serena, dels canvis a què…
Llegeix més “Llibre d’actes (1998-1999), Vicenç Villatoro” »
Per més que Francesc Vallès, coordinador de diputats i diputades del PSC al Congrés espanyol hagi assegurat aquest matí que tots els membres de la seva formació votaran avui a favor de la resolució que han presentat conjuntament CiU i ICV per promoure una consulta sobre el dret a decidir de Catalunya, costa molt de creure…
Mai no ens cansarem de repetir que el PP és el partit més coherent no tan sols de l’estat espanyol, sinó del món sencer. Com ho és, no cal dir-ho, el més democràtic i avançat. Tant que el president espanyol, Mariano Rajoy, es permet donar lliçons als d’altres estats, com la Gran Bretanya, que sembla…
Llegeix més “Rajoy: la majoria dels catalans volen que seguim com estem” »
El d’avui és un d’aquells dies que deixaran una petja especial a la nostra història: al Parlament es votarà una declaració sobiranista, com a primer pas en el reconeixement del dret a decidir del poble català. La majoria de formacions polítiques ho han tingut clar i han actuat en conseqüència, situant-se allí on caldria esperar-los:…
No són pas pocs els polítics que culpen de l’abstenció i de la desafecció electoral als mateixos votants, afirmant —en un to que és més d’amenaça que no pas de recomanació— que, si no exerceixen el seu dret a vot quan els pertoca, després no tenen dret a queixar-se. No tan sols s’expulsen totes les…
Llegeix més “Quo usque tandem abutere, Duran i Lleida, patientia nostra?” »
El passat 20 de desembre el sagaç Quim Torra escrivia en un Tuit una obvietat que, de tan definitivament obvia com és, sembla passar desapercebuda: “Encara és hora que senti UN argument per quedar-se a Espanya un dia més. Argument, no amenaça.” Certament, des de la manifestació de l’Onze de Setembre n’hem sentit de tots…
Ja advertíem l’endemà de les eleccions que ni el govern ni la premsa espanyola (ni tampoc el socialisme de casa nostra, que segueix entestat en seguir vivint d’esquena a la societat catalana) no havien sabut —o, millor dit, volgut— fer una lectura correcta del resultat de les urnes: en comptes de constatar que el sobiranisme…
Sembla que el govern espanyol no tan sols ha sabut fer una lectura correcta del resultat de les eleccions del 25 de novembre, sinó que ha decidit prosseguir imprudentment la seva croada de foment de l’independentisme. Així, José Ignacio Wert, el ministre espanyolitzador d’alumnes catalans ha presentat un nou esborrany de l’avantprojecte de llei orgànica…
Llegeix més “L'imperi contraataca: la reforma educativa de Wert” »
Als que vam anar a l’escola quan encara no s’hi havia de fer retallades —entre d’altres raons, perquè el dictador preferia retallar persones i no pas diners— ens van ensenyar a ésser educats i a donar les gràcies cada vegada que algú ens ajudava. És per això que avui, que manquen un parell de dies…
Ja fa força temps que vam deixar de creure en l’oasi català —tant el cas Palau de la Música com l’operació Pretoria de Santa Coloma de Gramanet acabaren d’enfangar-lo— però confiàvem que els polítics catalans tenien un cert concepte de la dignitat i la coherència, fins i tot en campanya electoral. Per desgràcia, la reacció…