Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El ball, Irene Némirovsky Si no em dones ales… Que la literatura ni entén de gèneres ni sexes és tan evident que no caldria ni dir-ho. Com no caldria dir que diferenciar els que escriuen en funció de si son homes o dones és, a hores d’ara, tan perillós com contraproduent. S’escriu amb l’ànima, i…
Llegeix-ne més “El ball, Irene Némirovsky, Viena Edicions, Barcelona, setembre 2019” »
El Dolor, Marguerite Duras La sang, amb lletra, surt És prou coneguda la frase que afirma que la primera víctima d’una guerra és la veritat. Una víctima, a més que no acostuma a ésser rehabilitada, ja que la història l’escriuen els vencedors. És per això que resulta molt difícil llegir relats que ens ofereixin una…
Diaris / Tots els contes, Katherine Mansfield Narrar amb (i en) tots els sentits Que a les taules de novetats de les llibreries coincideixin els Diaris i el volum Tots els contes, de Katherine Mansfield ens ofereix una magnífica oportunitat de conèixer amb profunditat l’obra d’una autora considerada canònica —amb tots els riscos que això…
Llegeix-ne més “Diaris / Tots els contes, Katherine Mansfield” »
Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols La nostra vida de cada dia En literatura acostuma a ésser més senzill, més agraït, i, sobretot, a rebre una millor acollida per part de la majoria dels lectors, escriure històries extraordinàries —per dir-ho emprant un títol que agermana les narracions d’Edgar Allan Poe amb les de Roald…
Llegeix-ne més “Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols” »
Cal advertir-ho d’entrada, a fi d’evitar mals entesos, el primer que provoca Deu de desembre, (Tenth Of December), el nou llibre de relats de George Saunders, Edicions de 1984, 2013, és una indefinible sensació d’estranyesa, quan no d’incomoditat. La impressió, que anirà augmentant a mesura que anem avançant, que allò que estem trepitjant és, des…
