Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El primer amor / Dos amics, Ivan Turguénev Amor i ànima No crec pas que sigui gaire aventurat afirmar que la literatura —i, encara més, la novel·la— russa del segle XIX és un d’aquells cims que potser algun dia es podrà igualar però que serà gairebé impossible mai d’igualar. N’hi ha prou amb esmentar els…
Llegeix-ne més “El primer amor / Dos amics, Ivan Turguénev” »
Tot el teatre I (1965-1967), Natalia Ginzburg Els abismes de la quotidianitat Llegir un llibre de teatre sempre es fa estrany, ja que està pensat per a ésser representat, per a ésser vist damunt d’un escenari, on les interpretacions, els gestos i les veus, són gairebé tan importants com les paraules, on la suma de…
Llegeix-ne més “Tot el teatre I (1965-1967), Natalia Ginzburg” »
A casa nostra —em refereixo a aquell territori extens que definia amb tanta exactitud en Josep Pla: «El meu país és aquell on, quan dic “Bon dia”, em responen “Sí, sembla que fa bon dia”— sembla que el gènere del conte estigui condemnat a progressar fent salts, en comptes de fer-ho de manera gradual i…
No crec cometre cap gosadia si afirmo que el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero és un dels més coherents amb la seva trajectòria i dels menys sospitosos d’acceptar influències externes; o el que és el mateix, dels que aposten, de veritat, per la qualitat literària de les obres presentades i no pas pels…
Llegeix-ne més “Totes les estacions de França, Oriol Ponsatí-Murlà” »
Si, al capdavall, la literatura és un viatge —un viatge que, poc o molt, ens ha de dur d’un jo a un altre— res més natural que siguin nombroses les obres que es plantegin com un viatge, ja sigui real o metafòric. Llevat d’alguna excepció —verbigràcia, l’Ulisses de James Joyce— el viatge, convertit en font…
Llegeix-ne més “A l’altra banda de la nit, Jan van Mersbergen” »
Les possibilitats de fruïció que ens ofereixen les petites peces d’orfebreria literària que són —o poden ésser— els contes és pràcticament il·limitada. Amb major raó, encara, quan els que els escriuen saben el què es duen entre mans i converteixen el seu cultiu en una part essencial —quan no gairebé exclusiva: pensem en la profunda…
Contes russos II, Diversos Autors A voltes em demano si algunes editorials es prenen prou seriosament la literatura infantil i juvenil. Comprovant el poc interès que hi demostren, en general, i el baix nivell que exigeixen per a la publicació d’una bona pila de llibres, caldria preguntar-se per quin motiu ho fan. Alguns cauen, literalment,…
