Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica i orientació literària: invitació a la lectura.
Lectures: 106La dama de les camèlies, Alexandre Dumas No deixa de sobtar que en un país com el nostre, tan amant de la lírica, que fou un dels primers en programar, La traviata, de Guissepe Verdi, al Liceu, l’any 1855, tot just dos després de la seva estrena a La Fenice no disposés fins ara…
Continua llegint “La dama de les camèlies, Alexandre Dumas” »
Lectures: 140A dalt tot està tranquil, Gerbrand Bakker Allò que en qualsevol àmbit artístic distingeix un creador de veritat del que només l’imita, allò que separa realment l’ésser del semblar, és el seu caràcter únic i irreemplaçable, el fet que sàpiga mantenir-se fidel a la seva manera de crear, que serà sempre un reflex exacte…
Continua llegint “A dalt tot està tranquil, Gerbrand Bakker, Raig Verd, 2012” »
Lectures: 115A l’ombra de les noies en flor I, Marcel Proust Les grans obres literàries, les grans de veritat, acostumen a intimidar. Entre d’altres, per un motiu essencial, pel mal hàbit d’associar obra mestra amb lectura obligatòria. És per això que, abans de submergir en el goig de llegir, ens cal alliberar-nos del llast insuperable…
Continua llegint “A l’ombra de les noies en flor I, Marcel Proust” »
Lectures: 102Espanya contemporània (1814-1953), Jaume Vicens Vives A Pudd’nhead Wilson and Other Tales, Mark Twain afirmava que “la veritable tinta amb què s’escriu la història és amb el simple fluït dels prejudicis” (“The very ink with which all history is written is merely fluid prejudice”). Tanmateix, per més que, en general, la seva màxima sigui certa,…
Continua llegint “Espanya contemporània (1814-1953), Vicens Vives” »
Lectures: 142Xenofòbia a Catalunya, Xavier Rius i Sant Tal i com explicitava una faula d’Isop, quan existeix una situació social conflictiva o potencialment conflictiva el problema fonamental no rau tant en saber veure-la i diagnosticar-la, sinó, sobretot, acarar-la amb coratge i decisió, tenint ben clar qui posarà el cascavell al gat. Més que no pas…
Continua llegint “Xenofòbia a Catalunya, Xavier Rius i Sant” »
Lectures: 111El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas Si l’autobiogràfic —i el memorialístic en general— és un dels gèneres literaris més arriscats és perquè, tot i reflectint-hi alhora el seu temps, el subjecte, esdevingut també objecte, està condemnat constantment a cavalcar l’abisme que separa el narcisisme de la immodèstia. Ho expressava amb…
Continua llegint “El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas” »
Lectures: 120El naixement de la tragèdia, Friedrich Nietzsche A Mila, la protagonista de Solitud, de Caterina Albert, tan sols el contacte amb els aires nets i purificadors de les alçades li permetrà alliberar-se de les convencions que l’engavanyen, per deixar al seu dessota el llast d’una cultura judeocristiana que la sotmet a d’altres que li…
Continua llegint “El naixement de la tragèdia, Friedrich Nietzsche” »
Lectures: 13.182Els papers pòstums del Club Pickwick, Charles Dickens Ja ens temíem que aquest país petit nostre, escanyat per la doble plaga de la crisi i el colonialisme —que han acabat convertint la cultura en el més prescindible dels luxes— balafiés l’oportunitat de celebrar com cal el segon centenari del naixement d’un dels més grans…
Continua llegint “Els papers pòstums del Club Pickwick, Charles Dickens” »
Lectures: 100Diari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis Per al públic majoritari fins fa tot just quatre dies resultava gairebé impossible fer-se una idea, ni tan sols aproximada, de la colossal magnitud de la tragèdia que suposà, per al món cultural i literari de la nostra terra, l’exili a què es veieren forçats la majoria dels…
Continua llegint “Diari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis” »
Lectures: 106La imperfecció de les bombolles, Llort Cercar l’originalitat en literatura —com en qualsevol disciplina artística— és un error de principi que en general s’acaba pagant molt car. Obsessionar-s’hi, convertir-la en el centre neuràlgic de l’obra, pretendre l’originalitat per l’originalitat, a banda d’una mostra obvia d’inseguretat, és la millor manera d’apostar contra un mateix. Entre…