Beneficis del debat cara a cara

Si t'agrada, comparteix-ho!

En un sistema electoral com el nostre, al qual aboca cada dia més al bipartidisme l’aplicació del poc proporcional mètode d’Hont, cal celebrar que la Junta Electoral de Barcelona vetés el debat a dues bandes que TV3 tenia previst emetre dimarts. Aquest debat havia d’enfrontar, l’un davant l’altre, Artur Mas i José Montilla, candidats a la presidència de la Generalitat pels dos partits que actualment tenen major representació parlamentària.

Un debat cara a cara entre aquells que la majoria dels mitjans i d’enquestes consideren els dos màxims candidats a esdevenir el nou president català. Alguns mitjans han gosat fins i tot asseverar que són “els dos únics candidats amb possibilitat de convertir-s’hi”, relegant la resta de caps de llista a una pura funció de comparsa, com si les eleccions ja s’haguessin produït i les votacions no fossin més que un acte reglat.

La Junta —en una nota que du a la pràctica el pluralisme lingüístic que estableix la Constitución: escrita exclusivament en espanyol— al·lega estrictes raons normatives per vetar-lo: el debat caldria que hagués estat organitzat (tradueixo, és clar) “amb criteri de previsió i antelació suficient, de manera que permeti garantir la igualtat respecte dels candidats concurrents a les eleccions”.

Si no fos per aquesta motivació formal la Junta Electoral Central l’hauria malauradament admès, ja que el seu sapientíssim criteri jurisprudencial considera que “la celebració i emissió de debats entre las diverses candidatures concurrents en un procés electoral és un instrument fonamental per al desenvolupament i enfortiment del procés democràtic” i “no suposa desequilibri o desproporció que es pugui considerar atemptatori contra els principis de pluralisme polític i neutralitat informativa”.

Un criteri no tan sols brillant i eminent, sinó també —i sobretot— esperançador: com podríem pensar en un “instrument” més eficaç per fomentar la pluralitat i la igualtat de les diverses opcions polítiques que un debat circumscrit als dos candidats dels dos principals partits de l’arc parlamentari? Quina altra possibilitat podríem imaginar per “enfortir” el procés democràtic o per a combatre la lacra de l’incessant augment de l’abstenció?

En realitat, després de plantejar-nos mil i una possibilitats, de cavil·lar-hi molt, deixant-nos-hi les celles de tant rumiar, només se’ns podria acudir una opció millor per a la salut democràtica del país i per a la igualtat d’oportunitats de les diverses formacions polítiques: fer un debat a la búlgara o a la cubana! Un debat on el candidat de la formació parlamentària més votada en les eleccions anteriors debatés, cara a cara, amb ell mateix!

(Amb l’imprescindible ajut de la ben retribuïda corrua d’assessors que els aconsellen contínuament, és clar.)

Fins i tot, si l’experiment resultés un èxit, per què no podríem proposar-nos fer una passa endavant, encara més valenta, ferma i decidida, en aquest procés de “desenvolupament”, “enfortiment” i consolidació democràtica: convocar unes eleccions on s’hi presenti únicament el candidat de la formació política més votada quatre anys abans!

dijous, 25 de novembre del mmx

© Xavier Serrahima 2o1o

Safe Creative #1010177596816


Comparteix
Publicat al Diari de Terrassa, el 27 de novembre del 2010

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *