Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Glanbeigh, Colin Barrett (mal)Viure en ebullició En literatura, descobrir veus noves acostuma a ésser molt satisfactori. Amb major raó quan pertanyen a gent jove, o més aviat jove. Colin Barrett, quan escriví Glanbeigh (Young Skins), Sajalín Editores, traduïda per Celia Filipetto, ja havia complert els 31 anys, i per tant no el podem considerar, en…
Una saga moscovita, Vasili Aksiónov Fills de la (gran) Mare Rússia En l’oceà insondable (i fascinant) de la literatura russa hi ha una bona quantitat de llibres —Els germans Karamàzov, Guerra i Pau, Doctor Givago, El Don de plàcides aigües, Arxipèlag Gulag, Vida i destí…— que, per la primera impressió que suposa la seva llarga…
Llegeix més “Una saga moscovita, Vasili Aksiónov, Navona Editorial, 2015” »
Instrumental, James Rhodes No crec gaire, per no dir gens, en llibres necessaris i, molt menys, imprescindibles. Amb prou feines si hi pot haver llibres recomanables que, segons el criteri propi, sempre subjectiu i, per tant fal·lible, destaquen per damunt dels altres. Tanmateix, si n’existeix algun de necessari segurament és Instrumental. Memorias de medicina y…
Massa sovint perdem de vista que la literatura és, per damunt de tot, llenguatge; que no és tant què sinó com; que sense com, sense un ús acurat i espiritualitzat —si se’m permet el terme— de la llengua, hi pot haver història, argument, però no pas literatura, no pas creació artística. Com succeeix sempre que…
Llegeix més “Diarios de la Revolución de 1917, Marina Tsvietáieva” »
Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig Ànimes (literàries) despullades Quan li comentes a algú que t’agrada (i molt) llegir epistolaris —si no surt corrent esperitat i es nega per sempre més a adreçar-te la paraula, com molt bé pot succeir—, acostuma a demanar-te: «Què hi trobes, d’interessant, en una…
Llegeix més “Ser amigo mío es funesto. Correspondencia (1927-1938), Joseph Roth & Stefan Zweig” »
Aprendre a viure sense xarxa En general, quan d’alguna obra tothom en parla tan bé i de manera tan unànime, convertint-la quasi en una obra de culte o canònica fins i tot abans d’arribar a les llibreries —junt amb les biblioteques, les veritables Cases dels Llibres—, no puc evitar sentir un calfred a l’espinada, una…
Tant l’Oriol Izquierdo, en una entrevista de Jordi Vernis Nuvol que recuperava dies enrere Núvol, com Marta Pasqual en Joan Sales, la ploma contra el silenci, (pàg. 92), recorden que etimològicament el mot editor significa “parir” i que, en conseqüència, l’editor és —o era— “una llevadora”, aquell que ajuda “a fer sortir, a fer públic…
Llegeix més “Correspondencia, Thomas Bernhard – Siegfried Unseld” »
Poesía, Pierre de Ronsard Com a lector poques alegries hi pot haver majors que fer una descoberta literària. Quina joia més exquisida descobrir, per casualitat, tot passant, una obra o un autor o autora que ens captivi i ens submergeixi en la màgica delicadesa de la seva escriptura. Que ens corprengui i ens faci acompanyar-la…
Negro sobre negro, Leonardo Sciascia Segurament un dels grans debats que segueixen pendents —tant al nostre país com a la major part del món occidental— és el de determinar quin és (o hauria d’ésser) el rol de l’intel·lectual. O, si es vol, del pensador o de l’analític. De fet, potser la pregunta correcta no seria…
Amor y sexualidad, Alfonso Cuatrecasas Se’ns ha dit en tantes ocasions i des d’àmbits tan diversos que la cultura europea és filla de la judeocristiana que ens hem acabat creient que tan sols en ella hi tenim el nostre bressol. A força de repetir-nos-ho una i altra vegada, sembla que haguem oblidat que la nostra…
