Reciclem el Nadal
Ja ha tornat el Nadal: congratulem-nos-en! La més tradicional i entranyable de totes les festes, amarada de llums, estels i alegria! De retrobades familiars i espirituals…
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Ja ha tornat el Nadal: congratulem-nos-en! La més tradicional i entranyable de totes les festes, amarada de llums, estels i alegria! De retrobades familiars i espirituals…
En el viatge que van fer Montilla, Carod i el mateix Huguet al Japó, en la seva reunió a la seu central de la companyia, “no es va parlar de cap qüestió laboral”…
El PSC ha demostrat que la monopolització absoluta del catalanisme polític que, des dels inicis de la democràcia, s’atribuïa Convergència i Unió no tenia raó d’ésser. Des que els sens generosos socis d’ERC els hi van lliurar la clau del govern han pogut evidenciar, amb fets i no pas paraules, que ells són, com a…
Si tenim la curiositat de consultar qualsevol enciclopèdia, comprovarem que sempre s’ha considerat que els inventors del que després s’anomenaria el Teatre de l’Absurd foren alguns dramaturgs europeus de finals dels anys quaranta del segle passat, encapçalats per Albert Camus. Tant ell com altres conreadors d’aquest tipus d’obres – molt emparentades amb els contes de…
Les lleis de la física tradicional, d’arrel newtoniana, asseguraven que dues situacions iguals han de dur aparellades reaccions idèntiques. Els entesos consideren que aquesta idea començà a canviar amb els descobriments de Planck i el Principi d’incertesa de Heisenberg, que suposaren capgirar del tot els conceptes físics que fins llavors s’havien donat com a eterns…
No hi ha cap mena de dubte que vivim en el millor dels móns possibles! Un món meravellós on totes les identitats són respectades i valorades d’igual manera. Un món fantàstic, que defuig l’adotzenament de la uniformitat, que ha convertit el foment de la diversitat en el pilar bàsic i fonamental de la seva existència….
Hi havia una vegada, una vegada hi havia, quan el temps no tenia temps i el món encara no tenia nom, un Regne màgic i fabulós que alçava la seva glòria per damunt de tots els regnes. Era el Regne dels regnes, l’imperible imperi protegit i emparat per la gràcia dels déus, on tot era…
Els malèvols i voraços nacionalistes catalans i bascos no tenim altre objectiu en la nostra pobra i pagesívola existència que destruir la unitat del Regne d’Espanya. A banda de tenir l’eterna i infausta mania de no voler deixar costat les nostres llengües perifèriques, de caràcter local –tan allunyades de la sublimitat de les llengües comunes i universals…! – no fem res més que pensar, nit i dia, en com ho podrem fer per desvertebrar l’Estat espanyol. No cerquem ni hem cercat mai cap altra fita: posar setge i destruir la Gran Nació espanyola, que tan comprensiva, integradora i acollidora s’ha mostrat sempre!
Cada any, en arribar aquestes dates, arriba el moment de plantejar-se la conveniència de fer coincidir la festivitat de l’Immaculada Concepció amb la celebració de l’aprovació de la Constitució espanyola. I més encara quan els dos dies festius se situen al bell mig de la setmana i es produeix un pont de quatre o cinc dies. Quan això succeeix – com s’esdevindrà l’any proper i encara més el 2010! – l’estat queda quasi paralitzat. Durant tota una setmana res o quasi res funciona.
Alguns partits polítics —amb el PP al capdavant – creuen que la lògica i el sentit comú poden ésser substituïts per la imposició i per la visió esbiaixada de les lleis. Consideren que allò que no han pogut obtenir mitjançant el sufragi universal ho podran assolir a cops de Constitució. Com si la Carta Magna…