Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Artur Mas —aquest gran home que de bon matí es desperta independentista convençut; després d’esmorzar, esdevé realista convençut; al migdia, autonomista convençut; i al vespre, regionalista convençut— ens explicà dimarts que el seu govern es veia obligat a dur a terme tot un seguit de noves retallades, per un import total d’uns 1.500 milions d’euros….
Com és prou sabut, la síndrome d’Estocolm és un estat de pertorbació mental que pateix la víctima d’un segrest mitjançant el qual desenvolupa una relació de comprensió i fins i tot d’estimació envers el seu segrestador. En alguns casos, com els de violència de sexe o domèstica, el lligam emocional creat comporta un lligam patològic que…
Benvolgut amic Nadal, fóra bo que tant tu com els teus companys parlamentaris, formeu part de la formació política que formeu, evitéssiu de tant en tant de tractar-nos als ciutadans —presumptes i cada volta més desencantats votants vostres— com si seguíssim a l’escola bressol i tinguéssim greus problemes de comprensió. Potser no tots gaudim de…
Per més que els nostres dilectíssims representants polítics —una volta dessecat el quimèric oasi català— tinguin tendència de cloure’s als seus despatxos oficial, adormir-se a la figuera i davallar al món terrenal tot just una quinzena de dies cada quatre anys, el mínim que els podríem exigir fóra que tinguessin un xic de consciència de…
La màscara del rei Artur, Pilar Rahola Cada vegada que es publica un llibre sobre algun polític, tant el sentit comú com l’experiència ens aconsellen que ens el prenguem amb extrema cautela. Amb major raó, encara, quan es tracta d’un personatge en actiu i el llibre —casualitat de casualitats— s’edita quan són pròximes unes eleccions….
Una de les crítiques més comunes que es fan a la classe política és la seva tendència a viure cada dia més allunyada de la gent del carrer i dels seus problemes, de cloure’s a les seves torres d’ivori i oblidar-se d’aquells que els van votar. Aquest és, sens dubte, un dels efectes més directes…
Davant de la decisió d’Artur Mas de votar favorablement en la consulta sobiranista del passat 20 d’abril la crítica més generalitzada del PSC fou que precisés que ho feia “com a ciutadà” i no pas com a President. Els socialistes catalans l’atacaren ferotgement, argüint que la dualitat que defensava el líder de Convergència no era…
El nostre és, sens dubte, un país estrany, ben estrany. I no tan sols pel fet, ja prou paradoxal, que siguem un país que ni país no som… Ho és, sobretot, pel fet d’haver perdut aquell element essencial que caracteritza —o hauria de caracteritzar— els països: la nostra dignitat. Una dignitat que hauria de dur-nos…
Una de les promeses més repetides d’Artur Mas com a candidat la presidència fou la de formar un govern amb els millors: “Si aquesta gent és de CiU, encara millor, i si en algun lloc algú de fora de CiU està més ben preparat que algú de dins, també l’anirem a buscar.” Una vegada convertit en President…
Un dels grans trets característics que diferencia el nostre país del del costat en els processos electorals és la possibilitat real d’escollir entre diverses opcions polítiques. Mentre a Espanya el bipartidisme casa vegada és més acusat, amb una presència purament testimonial d’IU (més com a símbol històric que no pas una altra cosa), a Catalunya…
