Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
(Sobre) viure, malgrat tot Si ens fixem en el Cànon Occidental d’en Harlod Bloom —aquesta llista que té un xic massa la tendència a mirar-se el melic, a seguir creient que Europa i Amèrica són el centre del món—, constatarem que un dels pocs escriptors de l’immens continent africà que esmenta , gairebé com un…
Llegeix-ne més “Somnis en temps de guerra, Ngũgĩ wa Thiong’o” »
Instrumental, James Rhodes No crec gaire, per no dir gens, en llibres necessaris i, molt menys, imprescindibles. Amb prou feines si hi pot haver llibres recomanables que, segons el criteri propi, sempre subjectiu i, per tant fal·lible, destaquen per damunt dels altres. Tanmateix, si n’existeix algun de necessari segurament és Instrumental. Memorias de medicina y…
El miracle és viure. Vivències, Montserrat Abelló No faig cap descobriment cabdal si afirmo que el nostre és un país petit, que alguns encara volen empetitir més, però potser aporto alguna clarícia si hi afegeixo que a vegades som nosaltres mateixos els que el reduïm, que no valorem en la mesura exacta el que tenim…
Llegeix-ne més “El miracle és viure. Vivències, Montserrat Abelló” »
Segurament, la millor manera d’escriure unes memòries és deixar-se endur pel corrent dels records, escandallant les nostres més íntimes pregoneses, les nostres arrels més profundes, descrivint-nos des de dins cap a fora; provant de desvetllar l’infant que —si tenim sort— segueix vivint ben arraulit al nostre interior, permetent que siguin més els sentiments —i els…
Si algú no ha sentit la temptació de llegir Paul Auster i no ha estat captivat, encara, per la seva escriptura, si no entén per quina raó té tants admiradors incondicionals, el millor que pot fer és capbussar-se en les línies inicials d’Informe de l’interior, (Repport from the interior), Edicions 62, que palesa la seva…
En llegir el recentment publicat dietari de Vicenç Villatoro —Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base, Barcelona 2012— m’han vingut immediatament al cap un apunt que escrigué Franz Kafka en el seu, el 23 de desembre de 1911: “Un dels avantatges d’escriure un diari és que hom esdevé conscient, amb una lucidesa serena, dels canvis a què…
Llegeix-ne més “Llibre d’actes (1998-1999), Vicenç Villatoro” »
Segurament si ens demanessin quin és l’autor de la segona meitat del segle XX que és més gelós i gasiu amb la seva intimitat —i deixéssim de banda J.D. Salinger, que potser en féu un gra massa— un dels primers que se’ns acudiria seria J.M. Coetzee: un escriptor que tant en la seva obra com…
Llegeix-ne més “Escenes de la vida a províncies, J.M. Coetzee” »
Histoire de ma vie, George Sand Som conscients que aquest no és el lloc on tractar de definir un gènere tan ampli i difús com el de l’autobiografia. Aquells que tinguin un interès especial en el coneixement d’aquesta controvertida qüestió poden recórrer a la generosa bibliografia que existeix respecte la mateixa. L’obra d’un especialista com…
Cartes a Pere, Josep Pla D’un temps ençà Josep Pla és, segurament, l’escriptor català més estudiat i analitzat. L’ampla —amplíssima— bibliografia que s’ha anat bastint sobre ell i la seva obra ho demostra a bastament. No obstant això, entre tota aquesta generosa bibliografia que parla sobre l’autor empordanès només una ínfima part recull documents on…
Memòries d’un president a l’exili, Josep Irla En aquests temps convulsos que vivim, quan el nostre país té clar cap on ha d’avançar però els polítics que —almenys teòricament— ens representen fan l’orni, miren cap a l’altra banda i es preocupen només d’ells mateixos, de mantenir la poltrona o d’obtenir-la de nou, res no pot…
Llegeix-ne més “Memòries d’un president a l’exili, Josep Irla” »
