Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Tots els contes (3), Caterina Albert Pàgines vives Abans de començar, dir que errant-me o no —em comentava, amb raó, l’Enric Gomà que Dolors Monserdà no sentí la necessitat de masculinitzar-se el nom— em nego seguir anomenant Víctor Català qui es deia, en realitat Caterina Albert. L’esforç que està duent a terme Club Editor per…
Diaris / Tots els contes, Katherine Mansfield Narrar amb (i en) tots els sentits Que a les taules de novetats de les llibreries coincideixin els Diaris i el volum Tots els contes, de Katherine Mansfield ens ofereix una magnífica oportunitat de conèixer amb profunditat l’obra d’una autora considerada canònica —amb tots els riscos que això…
Llegeix-ne més “Diaris / Tots els contes, Katherine Mansfield” »
Ras i cru Si algun lector vol saber per quina raó el recull de narracions La Cavalleria Roja (Konarmija), d’Isaak Bàbel és considerada, per un gran nombre de contistes, un del seus llibres preferits, per no dir de capçalera, ara ho té fàcil, gràcies a la traducció actualitzada que n’ha fet la sempre fidel Monika…
Divertimento en Do Major Les editorials, i més quan s’acosta Sant Jordi —el Gran Drac que manté segrestada la literatura— tenen una certa tendència a abusar, innecessàriament, de termes com “obra mestra” o “llibre de l’any”, fins a tal punt que, si haguéssim de fer cas de les contracobertes o de les faixetes dels llibres,…
Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols La nostra vida de cada dia En literatura acostuma a ésser més senzill, més agraït, i, sobretot, a rebre una millor acollida per part de la majoria dels lectors, escriure històries extraordinàries —per dir-ho emprant un títol que agermana les narracions d’Edgar Allan Poe amb les de Roald…
Llegeix-ne més “Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols” »
Torero d’hivern, Miquel Adam El gènere del conte ha anat seguint els passos del de la novel·la i ha esdevingut divers, multiforme, gairebé il·limitat. En un principi era una història que avançava cronològicament fins abocar a un final més o menys inesperat, però des que Monterroso va fer la broma que havia escrit el conte…
Tal i com ja he comentat en alguna ocasió, pocs plaers hi ha comparables per a un lector o lectora que submergir-se en el llibre d’un autor que no coneix i quedar-ne captivat fins a l’extrem de cuitar a consultar per Internet la seva bibliografia, a fi de tractar de recobrar (una part) del temps…
Les possibilitats de fruïció que ens ofereixen les petites peces d’orfebreria literària que són —o poden ésser— els contes és pràcticament il·limitada. Amb major raó, encara, quan els que els escriuen saben el què es duen entre mans i converteixen el seu cultiu en una part essencial —quan no gairebé exclusiva: pensem en la profunda…
Quan ja fa massa temps que la literatura i el màrqueting es confonen —de fet, que la (teòrica) literatura ha esdevingut màrqueting— i que és més important que l’autor sigui conegut que no pas que tingui coses a dir (i sàpiga com dir-les: cal no oblidar mai que en literatura el què i el com…
A l’assaig L’art rus, escrit l’any 1900, Rainer Maria Rilke afirmava: “Allò que revela el més alt significat d’una obra d’art és que l’espectador recreï en el seu interior allò que l’artista creà primer”. En l’àmbit literari aquesta realitat, que havia estat present des de les seves primeres manifestacions, esdevé molt més palesa a partir…
